Sou aquí: inici » Bloc V. Conservació i rehabilitació d’edificis » 1. El deure de conservació en el nostre dret » 1.1. Delimitació del contingut del dret de propietat

1.1. Delimitació del contingut del dret de propietat

A aquests efectes, s'ha de tenir en compte que, a nivell constitucional, l'article 33.2 de la CE difereix al legislador ordinari competent per raó de la matèria 1) la tasca de delimitar el contingut del dret de propietat que la seva funció social comporta, imposant en els seus articles 45 i 46, respectivament, el deure de tots de conservar el medi ambient i els béns que integren el patrimoni històric, cultural i artístic, sigui quin sigui el seu règim jurídic i la seva titularitat, com a lògica conseqüència del reconeixement de tots a gaudir d'un medi ambient adequat pel desenvolupament de la persona.

Aquestes previsions constitucionals es van recollir posteriorment pel legislador ordinari en el nostre dret positiu, inicialment en l'article 19 de la avui derogada LRSV, i actualment a l'article 9 del Real Decreto Legislatiu 2/2008, del 20 de juny, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei de Sòl, TRLS en el successiu, que ha vingut a substituir les previsions contingudes anteriorment tant en la LRSV com en el TRLS de 1992. Aquest precepte imposa als propietaris de tota classe de terrenys, instal·lacions, construccions i edificacions el deure conservar-los en les condicions legals per servir de suport al seu ús urbanístic i, en tot cas, en les de seguretat, salubritat, accessibilitat i ornament legalment exigibles, així com a efectuar les tasques de millora i rehabilitació fins on arribi el deure legal de conservació, fins al punt que el seu incompliment, tal i com determina de forma expressa l'article 36.1 del TRLS, habilita l'Administració per a la seva expropiació per incompliment de la funció social de la propietat.

Fer possible aquesta conservació, com es dedueix d'aquest mateix precepte, suposa l'obligació dels propietaris de fer obres de conservació, que seran sufragades per aquests o per l'Administració en funció que excedeixin o no del deure legal de conservació que els correspon, però no, com assenyala aquest precepte, quan ho excedeixin per obtenir millores d'interès general, doncs en aquest cas han de córrer a càrrec de l'Entitat que les ordeni, d'ací que el propi precepte estableixi que quan l'Administració ordeni als propietaris obres per motius turístics o culturals, el deure de sufragar les obres es limita al deure general de conservar-los en les condicions legals per servir de suport al seu ús urbanístic i en les de seguretat, salubritat, accessibilitat i ornament legalment exigibles, incloses les tasques de millora i de rehabilitació fins on arribi el deure legal de conservació.

A tal fi, i d'una manera molt més precisa que la legislació anterior, aquest article del TRLS intenta delimitar d'una manera més concreta els contorns del deure de conservació a comptar de la delimitació del deure d'ús, distingint per això el tipus o situació del sòl en què ens trobem, en els termes següents:

  • Sòl urbanitzat que tingui atribuïda edificabilitat: en aquest sòl el deure d'ús i, en conseqüència,de conservació suposa el d'edificar en els terminis establertes per la normativa aplicable.
  • Sòl rural o vacant d'edificació 2): en aquest sòl, en canvi, aquest deure implica mantenir els terrenys i la massa vegetal en condicions d'evitar riscos d'erosió, incendi, inundació, per a la seguretat o salut públiques, dany o perjudici a tercers o a l'interès general, inclòs l'ambiental; prevenir la contaminació del sòl, de l'aigua o l'aire i les immissions contaminants indegudes en altres béns i, si s'escau, recuperar-los d'aquestes; i mantenir l'establiment i funcionament dels serveis derivats dels usos i les activitats que es duguin a terme en el sòl.

Aquestes previsions, no obstant, s'han d'entendre complementades amb el que a tal efecte disposi cada legislació autonòmica en matèria d'urbanisme i, en el règim comú, amb les previsions contingudes als articles 181 i següents del TRLS de 1976 i 10 i següents del RDU.

De tot l'exposat fins ara podem concloure dient que:

El deure de conservació va implícit, com a conseqüència de la seva funció social, en el dret de propietat 3) i obliga al seu titular a suportar el cost econòmic de la realització de les corresponents i ineludibles obres de conservació. Així es desprèn clarament de la Jurisprudència del TS 4), quan configura, dins del contingut normal del dret de propietat immobiliària, el deure legal urbanístic dels propietaris de mantenir els edificis en condicions de seguretat, salubritat i ornament públics, doncs, com assenyala aquest Tribunal en una sentència posterior 5), l'Ordenament urbanístic estableix una definició del contingut normal del dret de propietat del que formen part autèntics deures, entre ells, el de conservació.

<< Unitat 1 | 1.2 >>

1) El legislador estatal, segons ha interpretat la STC 61/1997, del 20 de març, per tractar-se del desenvolupament o afectar a un dret constitucional.
2) De fet, quan aquest tipus de sòl no es trobi sotmès al regim d'una actuació d'urbanització, l'exercici de les facultats d'ús, gaudi i explotació, així com de la de disposició, comporta en el dret estatal pel propietari el deure de pagar i executar les obres i treballs necessaris per conservar-lo en l'estat legalment exigible o restaurar aquest estat, tant quant al sòl com a la seva massa vegetal, així com satisfer les prestacions patrimonials que en el seu cas es puguin establir per legitimar usos privats del sòl no vinculats a la seva explotació primària, i pagar o, en el seu cas, executar les infraestructures de connexió de la instal·lació, la construcció o l'edificació amb les xarxes generals de serveis i lliurar-les a l'Administració competent per a la seva incorporació al domini públic, quan hagin de formar-ne part. També implica, respecte de la facultat de participar en l'execució de les actuacions d'urbanització, assumir com a càrrega real la participació en els deures legals de la promoció de l'actuació, en règim de distribució equitativa de beneficis i càrregues i permetre que el responsable d'executar l'actuació ocupi els béns necessaris per dur a terme les obres
3) En la legislació canària s'inclou expressament, dins del contingut urbanístic de la propietat del sòl el deure de conservar en bones condicions de salubritat i ornament les construccions o instal·lacions existents per a que compleixin sempre els requisits mínims exigibles per autoritzar el seu ús, procedint, en el seu cas, a la rehabilitació sempre que l'import de les obres a realitzar no superin el 50% del cost de nova construcció amb similars característiques
4) SSTS de 12 i 20 de març de 1991 (Ar. 1990 i 2007), 22 de gener i 24 de juny de 1992 (Ar. 764 i 5524), 8 de juny i 27 de juliol de 1993 (Ar. 4520 i 5589), 18 d'abril de 1994 (Ar. 2814) i 29 de novembre de 1996 (Ar. 8442), entre moltes altres
5) STS de 12 de setembre de 1997 (Ar.6791)