Les ordres d’execució constitueixen mandats imperatius, de caràcter no sancionador ¹⁾, que els Municipis puguin dirigir als propietaris, intervenint així en l’esfera de la seva activitat privada, per imposar-los la realització d’una activitat material, que no s’ha de confondre amb la potestat que els Municipis tenen d’execució forçosa dels seus actes i acords a que es refereix l’article 4.1.f) de la LRBRL, en la mesura que en aquest supòsit és requisit indispensable la prèvia existència d’un acte administratiu que exigeixi del particular afectat una obligació de fer i una actitud passiva per part seva, ja que en les ordres d’execució que tractem no existeix acte administratiu previ, sinó directament passivitat del propietari respecte del compliment dels deures que la llei l’imposa, pel que en aquest supòsit l’Administració municipal actua en exercici de la potestat d’intervenció prevista per l’article 84.1 de la LRBRL i desenvolupada per la legislació urbanística ²⁾, segons el qual les Corporacions locals poden intervenir l’activitat dels ciutadans, entre altres mitjans, a través de les ordres individuals constitutives de mandat per a l’execució d’un acte o la seva prohibició ³⁾

<< Unitat 2 | 2.2 >>