A l’hora de referir-nos a l’estatut bàsic de la propietat immobiliària, entès com el conjunt de drets i deures que corresponen a cada persona propietària de sòl, hem de prendre en consideració el que disposa tant el
TRLUC com el
RLUC però tenint en compte que també s’ha de respectar el que s’estableix al
TRLS amb caràcter de legislació bàsica o legislació d’aplicació plena.
En aquest sentit es pronuncia l’
article 38 TRLUC quan preveu que els drets i els deures de les persones propietàries de sòl són els que estableix aquesta Llei, en el marc de la legislació aplicable en matèria de sòl, i s’han d’exercir i complir, respectivament, d’acord amb les determinacions d’aquesta Llei pel que fa al planejament, la gestió i l’execució en matèria urbanística. A aquests efectes, els propietaris o propietàries de sòl tenen l’obligació de destinar-lo a l’ús previst per l’ordenació urbanística, havent complert les càrregues que imposa.
Semblantment, es pronuncia a l’article 27 RLUC quan preveu que les persones propietàries de sòl i d’altres béns immobles tenen dret a utilitzar, a gaudir i a disposar-ne dins dels límits i amb compliment dels deures establerts en la legislació i el planejament urbanístics i en la resta de normes aplicables, les quals delimiten el contingut urbanístic del dret de propietat i defineixen la seva funció social.
Tampoc no podem oblidar que la normativa urbanística no només regula el règim jurídic del sòl sinó també del subsòl. Així tant l’
article 39 TRLUC com l’
article 32 RLUC preveuen que el subsòl també serà objecte de regulació pel planejament urbanístic i estarà sotmès a les servituds administratives necessàries per a la prestació de serveis públics o d’interès públic, sempre que aquestes servituds siguin compatibles amb l’ús de l’immoble privat d’acord amb l’aprofitament urbanístic atribuït.
L’
article 24 TRLUC preveu que el règim urbanístic del sòl es determina per la classificació, la qualificació en zones o sistemes i la inclusió en un sector de planejament urbanístic derivat o en un polígon d’actuació urbanística. Per tant aquests conceptes determinaran el conjunt de drets i deures de les persones propietàries de sòl.
L’article 25 TRLUC i l’article 30 RLUC estableixen que els plans d’ordenació urbanística municipal classifiquen tot el sòl del territori en sòl urbà (en les categories de consolidat o no consolidat), sòl no urbanitzable i sòl urbanitzable (en les categories de delimitat o no delimitat).
S’ha de tenir en compte que quan parlem de drets i deures de les persones propietàries de cada classe de sòl no podem afirmar que els drets tinguin absoluta independència respecte als deures. Més aviat al contrari. Els drets i els deures es relacionen internament, ja que una mateixa acció pot ser tractada, des del punt de vista urbanístic, des d’una perspectiva d’exercici de la facultat d’un dret i també des d’una perspectiva de compliment d’una obligació que imposa la funció social del dret de propietat.
Així, per exemple, la persona propietària podrà afirmar que té el dret a edificar per fer efectiu el seu dret de propietat i en aquest cas ningú dubta que estem davant d’un dret, però l’administració pública també afirmarà que la persona propietària té la obligació d’edificar en els terminis que preveu la normativa i el planejament urbanístic vigent i en aquest cas ningú dubta que estem davant d’una obligació.
Analitzem a continuació les diferents classes de sòl i alhora els altres conceptes que modularan el règim jurídic de la propietat del sòl, tenint en compte que ho hem de fer des de la perspectiva de configuració de dret/deure, com les dues cares de la mateixa moneda, com és el dret de propietat.
<< Unitat 2 |
Unitat 4 >>