Sou aquí: inici » Bloc V. Conservació i rehabilitació d’edificis » 2. Les ordres d'execució

2. Les ordres d'execució

Conservació de construccions

Aquesta competència municipal per vetllar per la conservació dels terrenys i construccions atribueix a aquests Ens Locals facultats de policia que inclouen no només facultats d’inspecció i control, incloses les sancionadores 1), sinó també d’intervenció, de manera que, quan aquesta conservació no es porti a terme de forma voluntària pels propietaris, queden aquests Ens locals facultats per dirigir-los ordres d’execució 2) que continguin mandats imperatius de realització d’obres concretes.

Ara bé, la facultat dels Ajuntaments i, en el seu cas, dels Alcaldes, per dictar aquestes ordres comença quan es posa de manifest que els particulars no compleixen amb el deure de conservació que l’Ordenament jurídic els imposa, que s’inicia per a ells un cop exercitat el dret d’edificació i amb independència que l’edificació sigui o no rendible 3).

A partir d’aquest moment els propietaris tenen el deure de mantenir i conservar aquestes edificacions, que abasta tot tipus de construccions i també a terrenys, mitjançant la realització de les obres necessàries per a la seva conservació i manteniment, que de no realitzar-se a iniciativa pròpia poden donar lloc a la intervenció de l’Administració, concretament i als efectes que aquí interessen, de la municipal, que poden actuar, també ho hem vist, a iniciativa pròpia o a instàncies de qualsevol particular interessat, com podrien ser els arrendataris d’un immoble respecte el qual el propietari no efectués les obres corresponents.

És en aquests supòsits quan pot actuar l’Administració municipal, que com a garantia de l’efectiva execució pels propietaris dels seus deures de conservació, està facultada, en exercici de les seves potestats de policia en matèria urbanística, per ordenar l’execució de les obres necessàries de seguretat, salubritat i ornament públic, fent així possible la satisfacció dels drets dels demés ciutadans, ja que, com ha assenyalat la Jurisprudència del Tribunal Suprem 4), aquests poden resultar perjudicats pel risc que una construcció en mal estat tècnic o sanitari suposa per a la seva integritat física o la seva salut, o pel negatiu impacte que aquestes edificacions suposen per a la imatge de la Ciutat 5).

A continuació analitzarem els punts següents:


Inici |

1) En aquest sentit l’article 214.d) del TRLUC, qualifica com a falta greu, susceptible de ser sancionada amb multa de 3.001 a 150.000 euros, l’incompliment del deure de conservació de terrenys, urbanitzacions, edificacions, rètols i instal•lacions en general, en condicions de seguretat
2) Aquest deure, com ja hem indicat, correspon als propietaris. No obstant, la STS del 2 d’abril de 1984 (Ar. 2553) ha entès que l’ordre d’execució, quan encara no s’havia consumat la cessió de la urbanització – zones verdes i vials – pel promotor d’aquests, ha d’anar dirigida contra ell i no contra els adquirents d’habitatges
3) STS de 23 de juny de 1998 (Ar. 4559)
4) STS del 17 de juny de 1991 (Ar. 5248)
5) SSTS del 30 de desembre de 1989 i 27 de febrer de 1990 (Ar. 9236 i 1514)