Sou aquí: inici » Bloc IV. El control de l’edificació i la disciplina urbanística » 1. Les llicències urbanístiques: concepte i naturalesa » 1.4. Naturalesa jurídica de la llicència
Les llicències urbanístiques constitueixen una modalitat de la tècnica autoritzatòria, malgrat que el TRLUC no en doni una definició.
La llicència, en general, i la llicència urbanística, en particular, no es configura normalment com un acte constitutiu d’un dret, sinó com un acte declaratiu d’un dret preexistent.
El dret a edificar no es concedeix per la llicència, sinó que es té des del moment en què es compleixen els deures legals.
Es tracta d’una tècnica de control preventiu i pot definir-se com l'autorització municipal de caràcter reglat que permet l’execució de les obres o utilitzacions del sòl d’acord amb el que els diferents instruments urbanístics han previst per a cada terreny.
La conseqüència del seu caràcter d’autorització real és que són indiferents les condicions subjectives del peticionari i del titular de la llicència i els aspectes a tenir en compte seran les circumstàncies i característiques de l’objecte i de l’activitat que la llicència tracta de controlar.
Això implica la neutralitat de la llicència respecte qualsevol qüestió de titularitat privada que es pugui donar sobre la finca. Conseqüència del seu caràcter real: la llicència es transmet amb el terreny a què afecta l’autorització per a un determinat ús o construcció.
Sobre el títol jurídic del qual neix el dret a edificar s’ha d’afirmar que l’atorgament de la llicència determina l’adquisició del dret a edificar sempre que el projecte presentat sigui conforme amb l’ordenació urbanística. Es tracta d’un títol temporal subjecte a terminis.
En ser un acte de control d’ajustament de les obres projectades a la llei i al planejament, es tracta d’un acte simplement declaratiu i reiterable. La denegació només significa que el projecte presentat no s'ajusta a les determinacions del planejament, i el propietari o interessat pot reiterar la petició sobre el mateix sòl tantes vegades com li permeti l’alteració de les característiques del projecte atenent nous fets o modificacions del planejament.
El caràcter d’acte reglat, reconegut a l’article 188-1 del TRLUC, "les llicències urbanístiques s'han d’atorgar d’acord amb el que estableixen aquesta llei, el planejament urbanístic i les ordenances municipals" té com a conseqüències que: