Sou aquí: inici » Bloc I. Urbanisme i ordenació del territori » 3. Estatut bàsic de la propietat immobiliària » 3.3. Règim jurídic del sòl no urbanitzable

3.3. Règim jurídic del sòl no urbanitzable

Sòl no urbanitzable

Concepte

L’article 32 TRLUC ens indica que constitueixen sòl no urbanitzable:

  • Els terrenys que el Pla d’ordenació urbanística municipal ha de classificar com a no urbanitzables per raó dels factors següents, entre d’altres:
    • Primer. Un règim especial de protecció aplicat per la legislació sectorial i pel planejament territorial que exigeixi aquesta classificació com a conseqüència de la necessitat o la conveniència d’evitar la transformació dels terrenys per protegir-ne l’interès connector, natural, agrari, paisatgístic, forestal o d’un altre tipus.
    • Segon. Les determinacions dels plans directors, d’acord amb el que estableix l’article 56 TRLUC.
    • Tercer. La subjecció dels terrenys a limitacions o servituds per a la protecció del domini públic, com poden ser les previstes a la legislació de carreteres, de ports, de costes, etc.

En aquest supòsit la classificació com a sòl no urbanitzable d’un determinat terreny no es pas discrecional sinó reglada. Serà l’Administració Pública qui aprovi l’instrument de planejament urbanístic corresponent la que obligatòriament ha de determinar la classificació corresponent del sòl a la vista de les circumstàncies concurrents.

  • Els terrenys que el Pla d’ordenació urbanística municipal considera necessari que cal classificar-los com a sòl no urbanitzable per raó de:
    • Primer. La concurrència dels valors considerats per la legislació aplicable en matèria de sòl, actualment enumerats a l’article 12 TRLS.
    • Segon. L’objectiu de garantir la utilització racional del territori i la qualitat de vida, d’acord amb el model de desenvolupament urbanístic sostenible definit per l’article 3, i també la concurrència d’altres criteris objectius establerts pel planejament territorial o urbanístic.
    • Tercer. El valor agrícola dels terrenys inclosos en indicacions geogràfiques protegides o denominacions d’origen.

En aquest supòsit la classificació com a sòl no urbanitzable d’un determinat terreny sí que és discrecional. Serà l’Administració Pública que aprovi l’instrument de planejament urbanístic corresponent la que determinarà la classificació corresponent del sòl a la vista de les circumstàncies concurrents, no només previstes a la legislació autonòmica sinó també a la legislació estatal del sòl. També s’ha de tenir en compte que el mateix concepte de desenvolupament urbanístic sostenible pot servir per fonamentar aquesta classificació i així la seva aplicació efectiva no sempre comportarà la classificació del sòl com a urbanitzable.

  • Els terrenys reservats per a sistemes urbanístics generals no inclosos en sòl urbà ni en sòl urbanitzable.

Drets i deures

L’article 47 TRLUC ens indica que les persones propietàries de sòl no urbanitzable tenen el dret d’ús, de gaudi i de disposició de llurs propietats, d’acord amb la naturalesa rústica dels terrenys, sempre sota els imperatius derivats del principi d’utilització racional dels recursos naturals i dins els límits establerts per aquesta Llei, per la legislació sectorial, pel planejament urbanístic i per la legislació que sigui aplicable a l’exercici de les facultats de disposició d’aquesta classe de sòl.

Aquest mateix precepte prohibeix tot tipus de parcel•lació urbanística en aquests terrenys, tenint en compte el concepte de parcel•lació urbanística que ens dóna l’article 191 TRLUC.

No obstant aquesta prohibició de parcel•lar, el propi TRLUC permet que es puguin dur a terme determinades actuacions en sòl no urbanitzable:

  • a) Reconstruir i rehabilitar les masies i les cases rurals que calgui preservar i recuperar per raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials.
  • b) Reconstruir i rehabilitar altres construccions anteriors a l’entrada en vigor del primer instrument de planejament urbanístic general en cada municipi i que calgui preservar i recuperar per raons arquitectòniques o històriques.
  • c) Rehabilitar les construccions rurals en desús per a corregir-ne l’impacte ambiental o paisatgístic negatiu.

La Llei 3/2012, del 22 de febrer modifica l’apartat 3 de l’article 47 TRLUC que regula les actuacions permeses en aquesta classe de sòl per addicionar els supòsits indicats a les lletres b) i c).

En tots tres casos l’article 47 TRLUC, amb el nou redactat que li dóna aquesta Llei, indica que per poder fer aquestes actuacions cal que aquestes construccions hagin estat incloses pel planejament urbanístic (general o especial) en el catàleg que estableix l’article 50.2 TRLUC (en què es justificaran les raons per a la seva preservació o, si s’escau, la seva recuperació), amb vista a destinar-les a habitatge familiar; a un establiment hoteler amb exclusió de la modalitat d’hotel apartament; a un establiment de turisme rural; a activitats d’educació en el lleure, artesanals, artístiques o de restauració; a equipaments, o a serveis comunitaris. Tanmateix, per a poder-les destinar a establiment hoteler ha d’ésser previst expressament en l'esmentat catàleg, el qual pot establir un límit en el nombre de places.

La Llei 3/2012, del 22 de febrer, amplia les possibles destinacions d’aquestes actuacions i afegeix les artesanals, les artístiques o de restauració, els equipaments i els serveis comunitaris.

La mateixa Llei indica que les construccions indicades a les lletres b) i c) en cap cas es poden reconstruir i rehabilitar amb vista a destinar-les a l’ús d’habitatge familiar i que, en tots els casos, els usos de les construccions indicades han d’ésser compatibles amb les activitats agràries implantades en l’entorn immediat respectiu.

L’article 50 TRLUC disposa que en aquests casos s’han de respectar el volum edificat preexistent i la composició volumètrica original prèviament determinats. Si no s'alteren les característiques originals de l'edificació, se'n pot admetre la divisió horitzontal, amb les limitacions que estableixi el planejament urbanístic i d'acord amb la normativa reguladora de les condicions objectives d'habitabilitat.

En el supòsit previst a la lletra c) de l’apartat 3 de l’article 47 TRLUC, la Llei 3/2012, del 22 de febrer, ha modificat el redactat de l’apartat 3 de l’article 50 TRLUC per preveure que aquesta rehabilitació pot comportar la reducció del volum preexistent si això és necessari per a corregir-ne l’impacte ambiental o paisatgístic negatiu.

L’article 50 TRLUC i l’article 58 RTRLUC regulaven el procediment administratiu que s’havia de seguir per procedir a l’aprovació dels projectes referits a la reconstrucció i a la rehabilitació de masies i cases rurals i que incloïa els següents tràmits:

  • 1r. Informació pública per l’Ajuntament del projecte de reconstrucció o rehabilitació per 20 dies hàbils.
  • 2n. Emissió d’informe de la comissió territorial d’urbanisme que pertoqui.
  • 3r. Atorgament de llicència municipal només si l’informe anterior és favorable.
  • 4t. Si es tracta d’obres de conservació, d'adequació, de millora o de manteniment d'un ús existent admès per l'ordenament urbanístic es pot atorgar llicència directa.

La Llei 3/2012, del 22 de febrer modifica l’article 50 TRLUC per indicar que el procediment administratiu que es regula en aquest precepte també és aplicable als projectes de reconstrucció i de rehabilitació de les construccions indicades a l’article 47.3 TRLUC i es diferencien tres tipus de procediments:

Projectes relatius a la reconstrucció i a la rehabilitació de les construccions indicades no susceptibles de pertorbar el funcionament normal de les explotacions agràries existents en l’entorn immediat Es requereix l’informe previ de la comissió territorial d’urbanisme que pertoqui abans d’atorgar la llicència municipal. Aquest informe és vinculant. Per tant, ja no és necessari un tràmit previ d’informació pública.

Projectes relatius a la reconstrucció o rehabilitació de les construccions indicades susceptibles de pertorbar el funcionament normal de les explotacions agràries existents en l’entorn immediat Es requereix l’emissió d’informe previ per part del departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia sobre la incidència del projecte tramitat amb relació al funcionament de les explotacions agràries existents i sobre les eventuals mesures que s’han d’incloure en el projecte tramitat per a compatibilitzar-lo amb aquestes explotacions, abans de trametre l’expedient a la comissió territorial d’urbanisme que pertoqui als efectes que emeti el seu informe, però tampoc és necessari un tràmit previ d’informació pública.

Projectes que comportin només obres de conservació, d’adequació, de millorament o de manteniment d’un ús existent admès per l’ordenament urbanístic: es pot atorgar llicència directa.

Destaca també la modificació del redactat de la Disposició Transitòria Quinzena operada per la Llei 3/2012, del 22 de febrer, que es refereix al règim d’autorització d’aquestes construccions en absència de catàleg.

A la regulació anterior es disposava que mentre el planejament general o un pla especial d'iniciativa pública no contingui la catalogació de les masies i les cases rurals del terme municipal, per regular la seva reconstrucció o rehabilitació, aquestes actuacions podien ser autoritzades per mitjà del procediment que estableix l'article 48 TRLUC i que en aquest cas la documentació havia d'incloure una justificació específica de les raons arquitectòniques, històriques, paisatgístiques o socials que determinen la preservació i la recuperació de l'edificació.

Amb l’entrada en vigor de la Llei 3/2012, del 22 de febrer, aquesta regulació varia i es preveu que mentre el planejament general o un pla especial d’iniciativa pública no contingui la catalogació de les construccions situades en sòl no urbanitzable del terme municipal (no només les masies i cases rurals), per a regular-ne la reconstrucció o la rehabilitació, es poden autoritzar aquestes actuacions per mitjà del procediment que estableix l’article 48 TRLUC, amb vista a destinar-les a algun dels usos admesos, inclòs l’hoteler (encara que l’article 47.3 TRLUC exigeix que aquest ús estigui previst expressament en aquest catàleg).

La documentació, en aquest cas, ha d’incloure una justificació específica de les raons arquitectòniques, històriques, paisatgístiques o socials que determinen la preservació i la recuperació de l’edificació o, si s’escau, de l’impacte ambiental o de la necessitat d’integració en el paisatge.

  • d) Actuacions específiques per a destinar-lo a les activitats o els equipaments d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en el medi rural.

Es consideren d’interès públic:

  • Les activitats col•lectives de caràcter esportiu, cultural, d’educació en el lleure i d’esbarjo que es desenvolupin a l’aire lliure, amb les obres i instal•lacions mínimes i imprescindibles per a cada tipus d’ús.
  • Els equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans.
  • Les infraestructures d’accessibilitat.
  • Les instal•lacions i les obres necessàries per a serveis tècnics com les telecomunicacions, la infraestructura hidràulica general, les xarxes de subministrament d’energia elèctrica, d’abastament i subministrament d’aigua i de sanejament, el tractament de residus, la producció d’energia a partir de fonts renovables i les altres instal•lacions ambientals d’interès públic.

L’article 48 TRLUC i l’article 57 RTRLUC regulaven el procediment administratiu que s’havia de seguir per procedir a l’aprovació dels projectes referits a aquestes actuacions, en el cas que no estiguessin incloses en un pla especial urbanístic i que incloïen els següents tràmits:

  • 1r. Informació pública per l’Ajuntament del projecte de l’actuació específica d’interès públic per un mes.
  • 2n. Resolució d’al•legacions, si escau, i aprovació prèvia del projecte per l’Ajuntament.
  • 3r. Aprovació definitiva del projecte per la comissió territorial d’urbanisme que pertoqui.
  • 4t. Presentació de sol•licitud de llicència o autorització municipal relativa a l’actuació, encara que és possible la tramitació simultània, però sempre condicionada a l’aprovació definitiva del projecte.

La Llei 3/2012, del 22 de febrer, modifica l’apartat 3 de l’article 48 TRLUC i preveu que es poden establir per reglament els supòsits en què, atesa l’escassa entitat de les obres o de la superfície de sòl afectada per l’actuació, no és exigible l’aprovació del projecte. En aquests supòsits, per a atorgar les llicències o autoritzacions municipals corresponents es requereix l’informe previ favorable de la comissió territorial d’urbanisme que pertoqui.

e) Noves construccions que respectin les determinacions de la normativa urbanística i sectorial aplicable i es destinin a:

  • Les construccions i les dependències pròpies d’una activitat agrícola, ramadera, d’explotació de recursos naturals o, en general, rústica. Entre les construccions pròpies d’una explotació de recursos naturals procedents d’activitats extractives, s’hi inclouen les instal•lacions destinades al primer tractament i a la selecció d’aquests recursos, sempre que aquestes activitats de selecció produeixin un impacte ambiental menor si es duen a terme al lloc d’origen.
  • Les construccions destinades a habitatge familiar o a l’allotjament de persones treballadores temporeres que estiguin directament i justificada associades a una de les activitats d’explotació a què fa referència el supòsit anterior.
  • Les estacions de subministrament de carburants i de prestació d’altres serveis de la xarxa viària.
  • Les construccions i les instal•lacions vinculades a l’execució, el manteniment i el funcionament de les obres públiques.
  • Les construccions destinades a l’activitat de càmping i a l’aparcament de caravanes, autocaravanes i remolcs tenda autoritzades pel pla d’ordenació urbanística municipal, que exigeixen en tots els casos la tramitació prèvia d’un pla especial urbanístic.
  • Les construccions auxiliars destinades a l’activitat de turisme rural.

La Llei 3/2012, del 22 de febrer, amplia les possibles noves construccions en aquesta classe de sòl i afegeix les d’aparcament de caravanes, autocaravanes i remolcs tenda, encara que el Pla d’ordenació urbanística municipal les haurà d’haver autoritzat i s’haurà d’haver tramitat un pla especial urbanístic.

No obstant s’ha de tenir en compte que l’autorització d’obres i usos en sòl no urbanitzable ha de garantir en tots els casos la preservació d’aquest sòl respecte al procés de desenvolupament urbà i la màxima integració ambiental de les construccions i les activitats autoritzades, i comporta per a la persona propietària els deures següents:

  • Sufragar i executar les obres i els treballs necessaris per conservar el sòl i la seva massa vegetal en l’estat legalment exigible o per restaurar aquest estat, en els termes previstos en la normativa que sigui aplicable.
  • Sufragar i, si s’escau, executar les infraestructures de connexió de la instal•lació, la construcció o l’edificació amb les xarxes generals de serveis, i cedir a l’administració competent aquestes infraestructures i el sòl corresponent per a la seva incorporació al domini públic, quan n’hagin de formar part.
  • Sufragar i, si s’escau, executar les obres o instal•lacions necessàries per donar compliment a la resta de condicions que exigeixi el pla especial o l’acord d’aprovació del projecte, respecte a l’obtenció de subministraments, assoliment de nivells de sanejament adequats o altres serveis.
  • Sufragar i, si s’escau, executar les mesures correctores que determini el pla especial o l’acord d’aprovació del projecte per tal d’evitar la fragmentació d’espais agraris i l’afectació greu a les explotacions agràries, minorar els efectes de les edificacions i llurs usos, accessos i serveis sobre la qualitat del paisatge, o per altres finalitats justificades.

La Llei 3/2012, del 22 de febrer, modifica el redactat de l’article 49 TRLUC que indica que les previsions de l’article 48 TRLUC també resulten d’aplicació per procedir a l’aprovació dels projectes referits a aquestes noves construccions en els casos següents:

  • Els projectes d’activitats i de construccions directament vinculades a l’explotació de recursos naturals.
  • Els projectes de noves construccions destinades a habitatge familiar o a allotjament de treballadors temporers i als projectes de noves construccions pròpies d’una activitat agrícola, ramadera o, en general, rústica, si superen els llindars que estableixen el planejament territorial i l’urbanístic en tots els casos en què incorporin aquests usos. En qualsevol cas, aquests usos han d’estar directament i justificada associats a l’explotació rústica de què es tracti, i les construccions han de constituir un conjunt integrat, adequat al medi rural.
  • L’obertura o la recuperació de vies d’accés, camins i dreceres, en el cas que la recuperació no estigui integrada en un projecte d’actuació admesa en aquesta classe de sòl, tramitat d’acord amb la legislació sectorial.
  • Les estacions de subministrament de carburants i de prestació d’altres serveis de la xarxa viària.
  • Les construccions auxiliars destinades a l’activitat de turisme rural.
  • Qualsevol altra actuació que afecti restes arqueològiques d’interès declarat, aqüífers classificats, zones vulnerables o zones sensibles declarades de conformitat amb la legislació vigent, jaciments paleontològics o punts geològics d’interès.

La Llei 3/2012, del 22 de febrer, també modifica el redactat de l’article 49 TRLUC en allò referit a la tramitació de determinats projectes de noves construccions.

Així preveu que en el cas dels projectes de noves construccions pròpies d’una activitat agrícola, ramadera o, en general, rústica, si superen els llindars que estableixen el planejament territorial i l’urbanístic, excepte que es tracti de projectes relatius a activitats ramaderes preexistents que, sense incrementar la capacitat productiva de les instal•lacions, només comporten obres per a adaptar aquestes instal•lacions a les exigències derivades de la legislació aplicable en matèria de ramaderia, també s’han de sotmetre a l’informe de la comissió territorial d’urbanisme que pertoqui, que regula l’article 50.1 TRLUC, amb els mateixos efectes vinculants.

Aquest informe s’ha de referir als aspectes de legalitat dels projectes i a l’estudi d’impacte i integració paisatgística de la nova construcció que el promotor del projecte ha de presentar.

I també preveu que en el cas de projectes que comportin l’establiment o l’ampliació d’activitats ramaderes, s’han de sotmetre a informació pública per un termini de vint dies i a l’informe del departament competent en matèria de ramaderia relatiu al compliment dels requisits de distàncies establerts per la normativa sobre ordenació ramadera. La llicència corresponent només es pot atorgar si aquest informe és favorable. En el cas que aquests projectes superin els llindars que estableixen el planejament territorial i l’urbanístic, aquest informe i el projecte tramitat s’han d’aportar conjuntament amb la sol•licitud de l’informe corresponent de la comissió territorial d’urbanisme que pertoqui.

Tanmateix, els projectes relatius a activitats ramaderes preexistents que, sense incrementar la capacitat productiva de les instal•lacions, només comporten obres per a adaptar aquestes instal•lacions a les exigències derivades de la legislació aplicable en matèria de ramaderia no requereixen els informes esmentats, sinó que resten subjectes únicament a llicència municipal.

Per tant, la Llei 3/2012, del 22 de febrer, endureix una mica la tramitació del procediment relatiu a noves construccions pròpies d’una activitat agrícola, ramadera o, en general, rústica, si superen els llindars que s'estableixen en el planejament territorial i en l’urbanístic, exigint l’emissió d’un informe addicional que té caràcter vinculant per a l’Ajuntament, a l’hora d’aprovar definitivament el projecte.

En relació a les construccions pròpies d’una activitat ramadera es regula de forma molt més detallada el procediment administratius i es diferencien dos tipus de tramitacions:

  • L’atorgament directe de llicència municipal (en el cas de projectes relatius a activitats ramaderes preexistents que, sense incrementar la capacitat productiva de les instal•lacions, només comporten obres per a adaptar aquestes instal•lacions a les exigències derivades de la legislació aplicable en matèria de ramaderia)
  • La tramitació prevista a l’article 49 TRLUC (en el cas de projectes relatius a activitats ramaderes preexistents i projectes relatius a l’establiment o a l'ampliació d’activitats ramaderes sempre que no es tracti d’obres susceptibles de llicència municipal directa).

En el cas dels projectes d’actuacions referits a activitats ramaderes es pot observar que el termini d’informació pública es veu reduït respecte al termini que preveu l’article 48 TRLUC i és de 20 dies en comptes d’un mes.

Règim transitori de les edificacions i de les activitats en sòl no urbanitzable

Destaca també la modificació del redactat de la Disposició Transitòria Quinzena operada per la Llei 3/2012, del 22 de febrer, que es refereix al règim d’autorització de l’ampliació d’edificacions i activitats en sòl no urbanitzable.

A la regulació anterior es disposava que les edificacions i les activitats existents en sòl no urbanitzable, degudament autoritzades d'acord amb la legislació anterior a la Llei 2/2002, que no s'ajustin al règim d'ús del sòl no urbanitzable que estableix aquesta Llei, es poden ampliar sempre que el planejament urbanístic vigent, aprovat definitivament abans de l'entrada en vigor de la Llei 2/2002, ho prevegi expressament i que aquesta ampliació s'autoritzava d'acord amb el procediment establert per l'article 50 TRLUC.

Amb l’entrada en vigor de la Llei 3/2012, del 22 de febrer, aquesta regulació varia i també es preveu que les edificacions o les instal•lacions industrials existents en sòl no urbanitzable, degudament autoritzades d’acord amb la legislació urbanística anterior a la Llei 2/2002, mentre no cessin l’activitat per a la qual van ésser autoritzades, poden ésser objecte de les obres de conservació, d’adequació i de millora que siguin necessàries per al desenvolupament correcte de l’activitat.

També poden ésser objecte d’obres d’ampliació si són necessàries per a la continuïtat de l’activitat o per a adequar-la a la normativa aplicable en matèria de prevenció i control ambiental de les activitats, sempre que es justifiqui suficientment l’interès social de l’activitat en termes econòmics i de llocs de treball.

Les obres d’ampliació s’autoritzen amb la tramitació prèvia d’un pla especial urbanístic.

L’autorització requereix que els propietaris acceptin, quan se’n cessi l’ús, de desmuntar o enderrocar, sense dret a percebre cap indemnització, totes les instal•lacions o edificacions existents, excepte en el cas que, amb la tramitació prèvia d’un pla especial urbanístic, es destinin a usos conformes amb el règim jurídic del sòl no urbanitzable. L’eficàcia de l’autorització resta subjecta a les mateixes condicions que per als usos i les obres provisionals estableix l’article 54.3 i 4 TRLUC.

Per tant s’instaura tot un règim jurídic aplicable a les edificacions i a les instal•lacions en sòl no urbanitzable que barreja tràmits del procediment previst a l’article 50 TRLUC i tràmits del procediment per autoritzar usos i obres provisionals previst a l’article 54 TRLUC.

No obstant s’ha de tenir en compte que cal tractar amb edificacions i instal•lacions industrials degudament autoritzades d’acord amb la legislació anterior a la Llei 2/2002 i que han d’estar en funcionament. A més a més, s’exigeix la justificació de l’interès social de l’activitat en termes econòmics i de llocs de treball.

Malgrat que en aquest cas es fa una remissió a l’article 50 TRLUC també s’ha de tenir en compte que si es tracta d’obres d’ampliació resulta necessària la tramitació prèvia d’un pla especial urbanístic si els usos són conformes amb el règim jurídic del sòl no urbanitzable.


Unitat 3 3.4 >>