Sou aquí: inici » Bloc II. Planificació territorial i planejament urbanístic: concepte, instruments i participació ciutadana. Els convenis urbanístics » 1. Planificació territorial i planejament urbanístic » 1.1. Tipus de plans

1.1. Tipus de plans

Qüestions prèvies

Tot el sistema de planejament s'estructura la voltant d’una única realitat, el sòl o el territori, que s'intenta ordenar o planificar des de diferents punts de vista, la qual cosa dóna com a resultat l'aparició de diferents instruments d'ordenació, siguin urbanístics o siguin d'ordenació territorial, que tenen vocació d’aplicar-se sobre una mateixa realitat que és el sòl, però amb un diferent abast i, sobretot, concreció.

A més, de vegades les pròpies normes quan s'hi refereixen ho fan sense distingir-los, com ara el Decret Legislatiu 2/2008, del 20 de juny, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei de Sòl (TRLS), remet indistintament als instruments d’ordenació territorial i als instruments d’ordenació urbanística (arts. 3, 10, 11, 28, 29…).

Així el que ens trobem és que davant d'una única realitat, el sòl, tenim diferents regulacions i instruments d'ordenació, i pel que fa a l’objecte d'aquest treball ens concentrarem en els instruments d'ordenació territorial i en els instruments de planificació urbanística.

Així, d'una banda tenim que la planificació territorial s'estructura a la vegada mitjançant la planificació estrictament territorial i la planificació sectorial. D'una altra banda, l'ordenació urbanística, que pot tenir caràcter supramunicipal o municipal. I, a més, el TRLS regula de forma específica el sòl, en tant que procedeix a la configuració del dret de propietat i estableix els seus límits, en aplicació del que preveu la Constitució.

En el fons es tracta de diferents instruments que tenen per objecte la transformació del territori mitjançant diferents mecanismes que incideixen directament sobre el sòl, que a la vegada està regulat per diferents normes, que donen com a resultat que el sòl del territori objecte de regulació és divideix en diferents classes i que cada classe de sòl té un règim jurídic diferent.

La regulació global ha de finalitzar incloent tot el sòl en cadascuna de les diferents classes que hi ha, la qual cosa comporta l'atribució a cada part del sòl d’un règim jurídic concret, que haurà de ser el resultat de l’aplicació dels diferents plans i normes que hi incideixen sobre.

Per tant tenim que el sòl, una única realitat, és definit de forma diferent i se li atribueixen determinats drets i obligacions de forma diferent, per l’ordenació del dret de propietat, l’ordenació territorial i l'ordenació urbanística, les quals han de conviure i s’han d’integrar i complementar.

Gràficament aquesta regulació diferent, es plasmaria de la següent forma:

Esquema regulació

La relació entre aquests diferents àmbits normatius i tipus de plans es fa d'acord amb els següents principis:

  • El principi de jerarquia i coherència, que comporta que els plans d'àmbit o d'abast inferior han de respectar i adequar-se si s'escau als d'àmbit o abast superior i que els plans urbanístics han de ser coherents amb el planejament territorial. Tots els plans han de respectar les previsions de la legislació sectorial, sobre una determinada matèria, en aquest cas el sòl.
  • El principi de competència, que determina que quan hi ha diferents interessos públics en joc s'ha de ponderar quin és el prevalent en cada cas, la qual cosa s'efectua normalment mitjançant els informes preceptius i vinculants.

El resultat és que disposem d'un sistema complex, la finalitat del qual és la d'ordenar globalment tot un territori, mitjançant diferents figures i instruments de planificació, cadascuna de les quals concreta més l’abast i les característiques de la seva regulació, i que posteriorment s'ha de poder executar per aconseguir els objectius prèviament establerts.

A continuació analitzarem els següents punts:


<< Unitat 1 | 1.2 >>