Sou aquí: inici » Bloc IV. El control de l’edificació i la disciplina urbanística » 5. Transmissió, caducitat i revocació de llicències
En aquest apartat tractarem sobre els temes següents:
Atès que les llicències d'obres tenen un contingut real res malgrat la seva transmissibilitat, essent necessària la comunicació per escrit dels titulars de la llicència a l'òrgan que va atorgar-la.
Transcorregut el termini d'un mes des de la comunicació sense haver-se notificat la no procedència de la transmissió, se la considera plenament eficaç.
En defecte de comunicació, els subjectes intervinents en la transmissió són responsables solidaris dels danys que puguin derivar-se de l'actuació.
El ROAS (art. 87-3) fa una remissió a la normativa urbanística pel que fa a la caducitat. Per tant caldrà estar al contingut a l'article 189 del TRLUC que estableix que totes les llicències urbanístiques per executar obres han de fixar un termini per començar-les i un altre per acabar-les, en funció del principi de proporcionalitat.
Pel que fa al terminis per a l'execució de l'obra, seran els fixats per la llicència, pel planejament o les ordenances. En el seu defecte, serà un any per al començament i tres anys per al seu acabament. Hi ha dret a pròrroga per la meitat del termini de què es tracti.
Segons la doctrina tradicional i la jurisprudència, per a què es produeixi la caducitat han de concórrer dos requisits: un material (transcurs del termini) i un altre formal (la declaració de caducitat per l'òrgan competent per a l'atorgament de la llicència, previ expedient i escoltats els interessats en tràmit d'audiència).
Malgrat això han hagut pronunciaments jurisdiccionals establint que quan la normativa especifica els terminis màxims d'inici i acabament de les obres, aquests operen de forma automàtica a efectes de caducitat, sempre que aquests s'hagin fet constar a la llicència.
Caducada la llicència, les obres no es poden iniciar ni prosseguir si no se'n demana i se n'obté una de nova.
La Disposició Transitòria Primera de la Llei 3/2012 , de modificació del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010 del 3 d’agost, preveu la pròrroga de llicències atorgades d’acord amb la normativa tècnica anterior en matèria d’edificació i d’habitatge preveient que les persones titulars de llicència d’obres caducades a partir de l’1 de gener de 2008 poden sol•licitar la rehabilitació i la pròrroga.
L'extinció d'una llicència es pot produir per revocació (motius d'oportunitat), per anul•lació (motius de legalitat) o per caducitat (extinció per motius d'incompliment dels terminis de començament o d'acabament de les obres).
Procedeix l'anul·lació de la llicència en els supòsits previstos a la normativa general sobre procediment administratiu a més dels supòsits específics de la legislació urbanística.
És procedent la revocació de les llicències per canvi o desaparició de les circumstàncies que varen determinar el seu atorgament o per sobrevenir-ne d'altres noves que, en cas d'haver existit, haguessin justificat la denegació.
L'extinció de la llicència s'ha de tramitar amb audiència dels interessats i quantificant la indemnització a satisfer, en els casos que resulti procedent.
Una cosa és el tractament de les obres il·legals sense llicència, que implica la suspensió d'obres i el requeriment de legalització, i una altra és la revisió d'ofici de les llicències atorgades il·legalment per ser contràries a la legislació o al planejament urbanístics.
Si la llicència és nul·la de ple dret, procedeix la revisió administrativa, però si la llicència és simplement anul·lable, l'administració ha d'acudir, en principi, al procediment de lesivitat.
Si les obres autoritzades es troben en curs d'execució, l'òrgan competent per acordar la incoació de l'expedient de revisió, ha de suspendre l'executivitat de l'acte administratiu.
La institució de la suspensió de llicències té com a finalitat impedir que es produeixin, a l'empara d'ordenacions urbanístiques preexistents, situacions d'aprofitament de sòl que dificultin en el futur l'execució de planejaments en estudi o en tramitació. Es tracta doncs d'una mesura cautelar que ha de ser interpretada restrictivament.
La suspensió potestativa té com a finalitat estudiar la formació o reforma dels plans urbanístics i la preceptiva es produeix en aprovar-se inicialment el Pla Urbanístic quan hi ha modificació del règim urbanístic.
Els efectes de la suspensió potestativa no poden durar més d'un any o de dos en cas d'acumulació dels dos supòsits. Si no s'ha adoptat cap acord de suspensió amb anterioritat a l'aprovació inicial de l'instrument de planejament, la suspensió preceptiva pot tenir una durada màxima de dos anys.