La gestió urbanística és una activitat força complexa, formada per un conjunt de procediments l'objectiu final dels quals és la transformació del sòl per a la seva adequació a l'edificació, o com diu l'art. 116 del TRLUC, especialment per a la urbanització del sòl.
Mitjançant els polígons d'actuació urbanística es delimita l'àmbit físic d’actuació en execució del planejament mitjançant un instrument de gestió. És el que s’entén per àmbit territorial mínim per executar la gestió integrada.
La llei defineix un únic procediment de tramitació per a tots els instruments de gestió urbanística.
En el concepte de despeses d'urbanització i actuacions que s'hi inclouen (art. 120 TRLUC):
Reallotjament: Obligació d'oferir un habitatge de substitució per cadascun dels habitatges originaris afectats als ocupants legals d’habitatges que constitueixin llur residència habitual.
Retorn: En d'actuacions aïllades no expropiatòries, dret dels arrendataris de les vivendes enderrocades al retorn regulat a la legislació d’arrendaments.
El sistema d'expropiació s’aplica per sectors o polígon complerts i comprèn tots els béns i drets inclosos en el mateix. L'administració actuant expropia tots els terrenys inclosos en el sector o polígon, executant el planejament i fins i tot l’edificació.