Sou aquí: inici » Bloc V. Conservació i rehabilitació d’edificis » 4. La cèdula d'habitabilitat » 4.1. Concepte
Pel que es refereix a aquest primer aspecte, l’article 8 del Decret 141/2012, defineix la Cèdula d’Habitabilitat com l’acte administratiu , en virtut del qual s’acredita que un habitatge compleix les condicions mínimes d'habitabilitat exigides per la Llei 18/2007, del 18 de desembre, del dret a l’habitatge i pel propi Decret i que, per tant, pot ser destinat a residència humana, sense perjudici que s'hi desenvolupin altres activitats degudament autoritzades.
Aquesta Cèdula s’ha d’obtenir, tant respecte dels habitatges de nova construcció com quan aquests pateixin modificacions en la seva superfície o s’alterin les seves condicions d’habitabilitat així com quan hagin estat sotmesos a algun dels processos d’intervenció de rehabilitació o gran rehabilitació com a conseqüència d’haver sofert danys derivats de riscos col•lectius amb afectació catastròfica, però també quan ha transcorregut el termini inicial de vigència per al qual va ser concedida.
En conformitat amb el que preveu l’article 26 de la LDH, s’ha d’acreditar la seva obtenció i vigència davant les empreses subministradores d’energia elèctrica, aigua, gas, telecomunicacions i altres serveis per a la seva contractació, formant document annex al contracte. També s’ha de lliurar aquesta cèdula als adquirents dels habitatges, llevat dels supòsits d’exoneració previstos per l’article 10 del Decret 1) , en el qual es regulen els requisits i controls adients.
A finals del mes de febrer de 2011 entrarà en vigor el Decret 187/2010, del 23 de novembre, sobre la inspecció tècnica dels edificis d'habitatges, aprovat en compliment del mandat contingut a la Disposició Addicional desena de la Llei reguladora del Dret a l'Habitatge, que té per objecte la regulació de les inspeccions tècniques dels edificis d'habitatges, a fi de garantir respecte d'aquests, els nivells de qualitat exigibles. Es tracta, en conseqüència, de regular les obligacions derivades del Deure de conservació, no sols als habitatges pròpiament dits, sinó també als edificis d'habitatges, amb independència que simultàniament continguin altres usos.