• El principi de publicitat. Especial referència a la publicació dels plans i al Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya
• Efectes del planejament sobre els usos preexistents. Referència a les llicències per a usos provisionals i en edificis fora d’ordenació

Aquest principi de publicitat es manifesta mitjançant la informació urbanística particularitzada i l’accés als instruments de planejament i de gestió.

Aquests certificats han de contenir informació, quant a una finca determinada, referent als instruments de planejament i de gestió en vigor, l’existència o no d’una suspensió de llicències i procediment, la classificació i la qualificació del sòl, l’àmbit d’execució on es troba la finca i altres determinacions que en condicionin l’aprofitament.

S’ha de sol•licitar un certificat per a cada finca no contigua i l’ha d’emetre el secretari/a de l’Ajuntament, a partir de la informació tècnica que se li faciliti i s’ha de notificar en el termini màxim d’un mes.

L’efecte d’aquests certificats és que tenen una vigència de 6 mesos i durant aquest termini és obligatori atorgar les llicències sol•licitades, d’acord amb la informació continguda al certificat, fins i tot si durant aquest període s’acorda suspendre, de forma potestativa, l’atorgament de llicències en l’àmbit on esta situada la finca emparada pel certificat. Tanmateix, si la suspensió és preceptiva, sí que es veuran afectades per ella.

És a dir que perquè els plans, a banda de ser vàlids, siguin eficaços i puguin tenir efectes jurídics, es “conditio sine qua non” la seva publicació, en els termes legals establerts.

Aquesta obligació de publicar el text íntegre dels plans, constituïa una doctrina jurisprudencial reiterada, (STS 27.07.2001 RJ 2001/6880, entre altres), però en el cas de Catalunya, la legislació urbanística, inicialment, preveia únicament la publicació dels acords d’aprovació, mentre que el text de les normes urbanístiques no es publicava, la qual cosa contravenia el que preveu l’art. 70 de la LRBRL.

Aquesta discordança es va corregir, tant amb la normativa urbanística de Catalunya com amb les previsions de la legislació de sòl estatal i les successives modificacions de la LRBRL.

Actualment l’exigència de publicació de les normes urbanístiques de Catalunya, la trobem tant a l’art. 11 del TRLS, com a l’art. 106 del TRLUC i l’art. 70.ter. de la LRBRL, que amb tota claredat i concreció estableixen l’obligació de publicar el text íntegre de les normes urbanístiques dels instruments de planejament, com a condició per a la seva eficàcia, de forma que un pla no publicat serà vàlid, però no serà eficaç i, per tant, no tindrà efectes.

A banda de l’obligació genèrica de publicar els plans i de tenir-los a disposició de totes les persones interessades, l’any 2006 el RLUC va preveure als seus arts. 17 i 18 la creació d’un Registre de planejament urbanístic de Catalunya, amb la finalitat de garantir l’accés telemàtic als diferents instruments de planejament de Catalunya (RPUC).

La creació del RPUC anava en la direcció que després es va concretar en la Llei 8/2007 del 28 de maig, del sòl, que va redactar de nou l’art. 70 de la LRBRL (actualment art. 70.ter.) i que també es va incorporar a la normativa urbanística de Catalunya mitjançant la D.A. 20 de l’antic Text Refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya (actualment D.A. 7a.), que preveia que aquest informació havia de ser accessible des de l’01.07.2007.

Aquesta normativa permet que els municipis menors de 5.000 habitants, poden complir aquesta obligació, mitjançant ens supramunicipals, la qual cosa a Catalunya es garanteix mitjançant el RPUC.

Ara bé, com que al RPUC també consten els plans de tots els municipis de Catalunya, les persones interessades poden escollir entre accedir a aquesta informació en l’Ajuntament corresponent o directament al RPUC. El Registre depèn del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i la seva gestió correspon a les Comissions territorials d’urbanisme i garanteix el que estableix l’art. 18 del RLUC "garantir la publicitat dels instruments de planejament urbanístic en vigor i ha de permetre la consulta pública d’aquests instruments tant de forma presencial, com per mitjans telemàtics."

Consultant el RPUC s’hi pot accedir telemàticament a la memòria, a les normes urbanístiques i als plànols d’ordenació que integren els instruments de planejament en vigor.

També, des del mes de maig de 2010 i per tal de donar compliment a la previsió de la Llei 26/2009, del 23 de desembre, de mesures fiscals, financeres i administratives, en el seu article 51 sobre el procediment de la publicitat per mitjans telemàtics dels convenis urbanístics (actualment incorporat al TRLUC), també s’hi pot accedir al registre de convenis urbanístics.

I des del mes d’octubre de 2010 s’ha incorporat un visor, que, amb valor informatiu, permet ubicar els expedients consultats al mapa urbanístic de Catalunya, facilitant l’accés a la informació particularitzada i oferint alhora una visió global del planejament general vigent.

A partir de la Llei 3/2012 de modificació del Text Refós de la Llei d'Urbanisme, la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya dels acords d'aprovació definitiva dels plans urbanístics adoptats per l'Administració de la Generalitat de Catalunya ha d'incloure l'enllaç al Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya que permeti la consulta telemàtica del contingut dels documents que conformen el pla, per tal de facilitar l'accés immediat al contingut dels instruments de planejament (art. 103.3 del TRLUC).

El planejament aprovat i publicat està destinat a produir efectes sobre una realitat preexistent, que s’adequa o no a les seves previsions.

Quan les edificacions i usos preexistents no s’ajusten al nou planejament, apareixen les situacions de fora d’ordenació o de disconformitat, a les quals la nova normativa ha d’intentar donar solució (arts. 108.6 del TRLUC i 99.2 del RLUC).

Per aquestes situacions el nou planejament ha de regular els supòsits concrets, el grau de disconformitat amb els paràmetres d'ocupació i de profunditat edificable, alçada màxima o edificabilitat màxima, amb les condicions bàsiques de la nova ordenació, ja que serà en base a aquests paràmetres que s’hauran de concretar les actuacions permeses o prohibides.

Si no es així, és a dir, si no s’ajusten al nou planejament, però aquest no preveu expressament el seu cessament, incompatibilitat o enderrocament, no es consideren fora d’ordenació sinó en situació de disconformitat.

En el primer cas només es podran autoritzar les obres de manteniment, ornat, salubritat i higiene, prèvia renúncia a l’augment de valor, inscrita a l'RH. Tampoc no s’admetran renovacions ni canvis de llicències, i els canvis d’usos únicament es poden autoritzar si es donen els requisits per permetre usos provisionals, d’acord amb la normativa.

Als edificis fora d’ordenació es pot autoritzar la implantació d'usos d'oficina i activitats comercials, a més de magatzems, serveis d’aparcament i conducció, jardineria, activitats del sector primari i de lleure, esportives, recreatives i culturals.

En cap cas, aquestes actuacions no augmentaran el valor d’expropiació.

Tanmateix en els supòsits de disconformitat es poden autoritzar les obres de consolidació, rehabilitació i canvi d’ús, d’acord amb les condicions bàsiques del nou planejament, així com els canvis de titularitat de les llicències, i la divisió horitzontal de l’edifici, sempre que s’ajusti a les condicions de densitat o nombre màxim d’entitats que prevegi el nou planejament.

A aquests efectes es considera gran rehabilitació:

• L’increment de volum, sostre, nombre de departaments o entitats existents i la redistribució general d'espais i canvi de l'ús principal de l'edifici.
• La substitució de l'edifici, encara que es mantingui la façana o algun altre element estructural.
• L'execució simultània o successiva d'altres obres de reforma o rehabilitació que tinguin un cost igual o superior al 50 per 100 del valor d'una construcció de nova planta semblant a l’existent.

A més d’aquestes situacions de disconformitat sobrevinguda, la normativa urbanística permet que puguin coincidir, temporalment, situacions de disconformitat generades amb posterioritat a l’aprovació del nou planejament. Es tracta dels supòsits d’autorització d’usos provisionals. Aquesta circumstància es pot donar quan es tracta usos i d'obres no expressament prohibits ni pel planejament territorial, urbanístic o sectorial, ni per la legislació urbanística o sectorial, però que, malgrat que no estan prohibits, no s’ajusten a les previsions del nou planejament (article 53,1 del TRLUC). Aquests tipus d’usos es poden autoritzar:

• En sòl urbanitzable delimitat (article 53.1 del TRLUC).
• En qualsevol classe de sòl sempre que estigui afectat per un sistema general i no s’hagi iniciat el procés d’equidistribució o expropiació.
• En edificis fora d’ordenació (articles 53.5, 108.3 del TRLUC).

Es prohibeix expressament l’ús residencial i industrial (article 53.3 del TRLUC), i únicament s’admeten els següents:

• En general: emmagatzematge i dipòsit de mercaderies o béns, prestació de serveis particulars activitats del sector primari, així com les comercials relacionades amb aquest sector, els serveis particulars d’aparcament, rentat d’automòbils, pràctiques de construcció o centres de jardineria, i les de lleure, esportives, recreatives i culturals.
• Especialitats:
  • Construccions i instal•lacions existents (edificis fóra d’ordenació): s’admet l’ús d’oficines i el desenvolupament d’activitats comercials (arts. 53.5 i 108 del TRLUC).
  • Terrenys adquirits per les Administracions Públiques destinats a sistemes: s’admet l´ús esporàdic de mercats ambulants o d’activitats de lleure, esportives, recreatives i culturals (els casos previstos en l’article 53.6 del TRLUC).

Unitat 1 | 1.8 >>