La planificació urbanística del territori té per objecte establir una ordenació concreta per satisfer les necessitats d’un determinat àmbit i simultàniament a configurar el contingut concret del dret de propietat urbanística, en el marc de l’
art. 33.2 de la CE, la qual cosa possibilita establir limitacions i concrecions a aquest dret configurant el seu contingut concret.
El Tribunal Suprem ha declarat per STS del 21 març de 1991 (RJ 1991, 2015), «el planeamiento del uso del suelo tiene por finalidad conseguir una correcta solución a las exigencias cada vez más acuciantes de equipamiento comunitario y de calidad del entorno urbano, preparando de forma anticipada y racional un asentamiento social humanamente adecuado».
Les diferents figures de planejament tenen caràcter general quan són directament executables o derivades quan desenvolupen un planejament general, sigui perquè aquest les preveu o sigui perquè hi són compatibles (
art. 55.2 TRLUC).
Així són planejament general:
Els plans directors urbanístics (PDU).
Les normes de planejament urbanístic (NPU).
Els plans d’ordenació urbanística municipal (POUM).
Els programes d’actuació urbanística municipal (PAUM) també són un instrument de planificació general però la seva importància ha quedat minvada després de la
Llei 10/2004 de modificació de la Llei d’Urbanisme, actualment el TRLUC.
I són instruments de planejament derivat:
Els plans especials urbanístics de desenvolupament(PEUD).
Els plans especials urbanístics autònoms(PEUA).
Els plans de millora urbana (PMU).
Els plans parcials urbanístics (PPU).
Els plans parcials de delimitació (PPD).
Els plans parcials de sectors d’urbanització prioritària (PPSUP).
D’una altra banda no són instruments de planejament:
Els catàlegs de béns protegits són documents complementaris d’una figura de planejament, general o derivat amb la finalitat d’aconseguir l’efectivitat de les mesures urbanístiques de protecció de monuments, edificis, jardins, paisatges o béns culturals o masies rurals susceptibles de rehabilitació o conservació.
Aquestes mesures de protecció poden provenir de decisions autònomes del propi planejament o de l’aplicació de les determinacions de la legislació territorial o sectorial d’aplicació.
Tenen la finalitat de regular aspectes que no són objecte de la normativa dels POUM, sense contradir-ne ni alterar-ne les seves determinacions.
<< 1.1.2 |
<< 1.1 |
1.1.4 >>