Sou aquí: inici » Bloc II. Planificació territorial i planejament urbanístic: concepte, instruments i participació ciutadana. Els convenis urbanístics » 1. Planificació territorial i planejament urbanístic » 1.1. Tipus de plans » 1.1.4. L’articulació del planejament territorial i de l’urbanístic
La relació entre el planejament territorial i l'urbanístic l'hem d'entendre, si acceptem la premissa que es tracta d'una mateixa matèria, analitzada des de diferent grau de concreció, en base al principi de jerarquia, malgrat que no sigui aquesta la paraula utilitzada per relacionar ambdós instruments encara que els efectes siguin els mateixos.
La relació entre els instruments d’ordenació territorial i els urbanístics l’hem de considerar com una relació complexa basada en tres principis bàsics, un, de caràcter funcional o procedimental: la coherència o jerarquia; un altre, de caràcter instrumental: l'obligació del planejament urbanístic de facilitar el compliment del planejament territorial; i, finalment, un altre de naturalesa substantiva i finalista: el concepte de sostenibilitat del territori com a element complementari de comparació per verificar el compliment de la necessària adequació del planejament urbanístic al territorial.
De tota manera de l'aplicació conjunta o separada d'aquests principis, la conclusió principal a la qual s’arriba és la de la prevalença dels instruments d'ordenació territorial sobre els urbanístics, tesi que ha estat acceptada amb caràcter general i reiterat pel Tribunal Suprem, per totes la STS de l'11 d'octubre de 2006 (LA LLEI 110422/2006).
Semblaria que la coherència és quelcom diferent de la jerarquia, entesa com la impossibilitat que les normes de rang inferior no puguin contradir els disposat en normes de rang superior, i que no seria aquest el mecanisme de relació entre aquests instruments, però la realitat és que el concepte de coherència no apareix definit ni en la legislació urbanística ni en la legislació territorial, més enllà d'aquesta relació d'instrumentalitat entre unes i altres figures i sobretot de l'obligació dels instruments urbanístics de facilitar l'aplicació dels plans territorials. Tanmateix l'apartat 3 de l'art. 87 del TRLUC, considera un motiu d'interès supramunicipal la coherència amb la planificació territorial i l'apartat 4 un motiu de legalitat la submissió a les determinacions del planejament, en aquest cas urbanístic, i l'adequació a la legislació sectorial i urbanística, motius tots ells que legitimen la suspensió o denegació de l'aprovació del planejament urbanístic (art. 92.2 del TRLUC).
Cal tenir present que el grau de concreció de l'ordenació territorial de Catalunya, tant quant al nombre de PTP, PDT i PTS aprovats en aquest moment, com pel seu contingut propositiu, extremadament concret en alguns aspectes, fa que la capacitat de decisió del planejament urbanístic, en aquells aspectes regulats per l'ordenació territorial és francament limitada, per no dir gairebé inexistent.
En aquest nou context, l'obligació que s'imposa al planejament urbanístic de justificar de forma manifesta la seva coherència amb les determinacions i les propostes dels PTP i PTS és una autèntica relació jeràrquica ja que l'incompliment o contradicció de les determinacions concretes del planejament territorial suposarà la no aprovació del planejament urbanístic i per tant la confirmació del seu rang normatiu inferior, i per tant de la seva submissió al mateix, el qual és l'element fonamental de tota relació basada en el principi de jerarquia.