Així seguidament passarem a analitzar les fites procedimentals bàsiques en la tramitació dels diferents instruments de planejament, a banda de les puntualitzacions i concrecions que hem analitzat en els apartats anteriors, sigui en tractar d’aspectes concrets de tramitació (participació ciutadana o avaluació ambiental) o al tractar el contingut bàsic dels diferents instruments de planejament.
Com hem vist hi ha una multiplicitat d’instruments de planejament, alguns de caràcter general i alguns altres derivats, d’abast municipal o supramunicipal, i a més és possible una tramitació diferent en funció de les característiques del municipi que el tramita o de l’existència prèvia d’uns determinats instruments de planejament, per això s’ha optat per incorporar al final d’aquest apartat uns quadres que reflecteixen les peculiaritats de tramitació dels diferents instruments, concretant els òrgans competents per a la realització de cada tràmit, en lloc de tractar el procediment d’aprovació de cada instrument per separat.
Per això en aquest moment el que farem és destacar els tràmits fonamentals en el procés d’aprovació dels diferents instruments de planejament.
Cal tenir present que, en el procés d’aprovació dels diferents instruments de planejament intervenen sempre almenys dues Administracions Públiques diferents i també almenys dues de diferent rang. És a dir intervé l’Administració Local, sigui mitjançant els Ajuntaments, o mitjançant els consells comarcals, i d’una altra banda intervé també l’Administració de la Generalitat, sigui mitjançant les Comissions Territorials d’Urbanisme, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques o el Govern de Catalunya, ja que la competència per a l’aprovació dels instruments de planejament es comparteix entre l’Administració de la Generalitat i la Local.
Aquesta circumstància fa que en la tramitació dels instruments de planejament hi hagi més d’un acord d’aprovació, abans del definitiu i que l’òrgan competent per a l’adopció de cada acord sigui el mateix o diferent.
D’una altra banda en aquesta tramitació s’ha de garantir el principi de publicitat, la participació ciutadana i també la integració d’aspectes derivats de la normativa sectorial, especialment l’ambiental, però també hi ha altres sectors materials d’actuació que també s’han d’integrar en la tramitació de l’expedient.
Passem a analitzar els diferents tràmits:
Abans de procedir a la tramitació dels instruments de planejament cal procedir a la seva formulació.
La formulació és la competència per a la realització de l’encàrrec de redacció d’un determinat Pla i els arts. 76, 77 i 78 del
TRLUC determinen quin és l’òrgan o Administració competent i, l’art. 82 estableix quin és el termini per a la formulació dels plans.
A les taules que s’inclouen al final d’aquest apartat es determinen els òrgans i Administracions competents i el terminis per a la formulació dels plans.
Els avanços de planejament ja s’han tractat a l’apartat 1.5.
Finalment un altre acte preparatori a la tramitació del planejament consisteix en la suspensió de llicències i procediments.
Aquesta figura es regula als arts. 73 i 74 del
TRLUC i 102 a 104 del
RLUC i consisteix en la possibilitat que s’atorga als òrgans competents per a l’aprovació inicial de les diferents figures de planejament de, abans d’iniciar la tramitació i amb la finalitat d’estudiar-ne la formació o la reforma, suspendre la tramitació de plans derivats, i instruments de gestió, projectes d’urbanització i l’atorgament de llicències i autoritzacions i més supòsits de suspensió de llicències.
L’acord que decideix la suspensió ha de concretar si abasta un, més o tots els supòsit possibles, la qual cosa s’ha de fer constar explícitament, i si s’aplica en tot o en part, l’àmbit presumiblement afectat, que ha d’estar indentificat gràficament i ha d’estar a disposició del públic durant tot el termini de suspensió.
La suspensió té caràcter facultatiu quan és prèvia a l’aprovació inicial i amb la finalitat d’estudiar-ne la formació o reforma.
La suspensió de llicències i procediments també és un efecte de la tramitació dels plans, un cop aprovats inicialment. En aquest cas tindrà caràcter obligatori quan les noves determinacions de l’instrument de planejament en tràmit modifiquen el règim urbanístic existent, i facultativa quan l’instrument de planejament en tràmit té per objecte l’assoliment d’objectius urbanístics concrets, que s’han d’explicitar i fer constar en l’acord de suspensió.
La suspensió afectarà totes les que estiguin en tramitació i no resoltes, així com les que hagin caducat. Tanmateix quedaran subsistents i no es veuran afectades per la suspensió:
La suspensió té com a efecte la interrupció dels procediments de tramitació d'instruments urbanístics o d'atorgament de llicències que ja estiguessin iniciats, i genera l’obligació de l’Administració de notificar l'acord de suspensió a les persones interessades en els procediments corresponents.
Les persones afectades tenen ell dret a ser indemnitzats del cost oficial dels projectes i a la devolució, si s'escau, de les taxes municipals si, un cop aprovat definitivament el Pla urbanístic es constata la incompatibilitat del projecte amb les determinacions del nou Pla, i sempre que el projecte no fos manifestament contrari a la ordenació urbanística vigent en el moment de la seva presentació. (art. 115.7
TRLUC i 104.2
RLUC).
La duració de la suspensió de llicències i procediments és la següent:
La prèvia a l’aprovació: 1 any.
La posterior a l’aprovació: 2 anys menys el termini que hi hagi durant la facultativa, si n’hi ha hagut.
I finalitza:
Pel transcurs del termini.
Per l’aprovació, denegació o desestiment de l’expedient.
En el cas de l’adoptada prèviament a l’aprovació del Pla, quan així ho decideixi l’òrgan que l’ha aplicada.
Durant la tramitació quan quedin sense efecte les determinacions que l’han justificat.
No es podran acordar noves suspensions per les mateixes finalitats i àmbit fins passats 3 anys. A aquests efectes s'entén com a idèntica finalitat, la formulació d'un instrument de planejament que tingui els mateixos objectius que el que motivà la primera suspensió.
L’aplicació del principi de publicitat en el procés d’aprovació dels instruments de planejament fa que en tota tramitació hi hagi almenys dos acords, un d’aprovació inicial i un altre d’aprovació definitiva, entre els quals hi ha d’haver un termini d’informació pública per garantir la participació ciutadana.
A més la intervenció de diferents Administracions en els procés d’aprovació dels instruments de planejament fa que habitualment aquest nombre d’acords sigui de tres, corresponent a l’Administració Local l’aprovació inicial i la provisional, un cop valorat el resultat de la informació pública, i un acord d’aprovació definitiva, que correspon adoptar-lo a l’òrgan competent de la Generalitat de Catalunya.
Cal tenir present que tot i tractar-se d’una mateixa figura de planejament, els òrgans i Administracions competents per a l’adopció dels acords seran diferents, en funció de si ens trobem d’instruments de planejament general de municipis de més o de menys de 100.000 habitants, de si es tracta de plans municipals o supramunicipals i de si el POUM d’un municipi en concret preveu la competència per a l’aprovació d’instruments de planejament derivat o no.
A les taules que s’inclouen al final d’aquest apartat es reflecteixen els diferents acords i les Administracions competents en cada cas, aplicables a cada en funció de l’instrument de planejament corresponent.
El dret a participar directament en la tramitació dels instruments de planejament, que reconeix la normativa vigent, implica que en tots els processos urbanístics i d’avaluació ambiental s’ha de garantir la participació ciutadana abans de l’aprovació definitiva.
En la tramitació dels plans aquest dret es materialitza amb l’establiment d’un període d’informació pública previ a l’aprovació definitiva.
Amb caràcter general aquest termini és d’un mes, tot i que aquest termini s’ha de complementar fins a 45 dies en els supòsits a què el planejament en qüestió estigui sotmès a l’AAE.
La forma en què es dóna publicitat a l’obertura del termini d’informació pública es regula als arts 21, 23 i 112 del RLUC, que estableixen els següents:
Diari oficial i dos diaris de premsa (PDU, NPU, POUM, PAUM, i PPD)
Diari oficial i un diari de premsa (Mods. puntuals, planejament derivat, instruments de gestió i projectes en SNU)
Diari oficial (usos i obres provisionals)
Els edictes també s’han de publicar per mitjans telemàtics, per aplicació de la DA. 9a. del TRLS, que modifica la LBRL.
Els edictes hauran d’incloure:
L'instrument o expedient sotmès a informació pública.
El termini d'exposició al públic del projecte o de l'instrument de què es tracti.
L'adreça i l'horari de l'oficina o dependència en la qual es pot exercitar el dret d'informació.
Si s'escau, el mitjà telemàtic on pot consultar-se l'instrument o expedient.
El termini es computarà des de la darrera notificació o publicació i a més en el supòsit que coincideixi totalment o parcial amb el mes d’agost, d’acord amb la DA 10a. del TRLUC, el termini s’ampliarà a un mes.
Un cop aprovats inicialment els instruments de planejament i simultàniament amb el sotmetiment a informació pública de l’expedient, cal sol•licitar l’informe dels organismes afectats per les seves competències sectorials, que l’han d’emetre pel termini d’un mes, excepte que una disposició autoritzi un termini més llarg.
A més, en els supòsits de la tramitació dels POUM s’ha de donar audiència als Ajuntaments limítrofs.
També s’ha de donar audiència als Ajuntaments, el territori dels quals es veu afectat per la tramitació d’un Pla, quan no són ells els qui han adoptat els acords d’aprovació. En aquest cas el termini d’audiència és d’un mes i ha de ser posterior a la finalització del termini d’informació pública.
A més, les comissions territorials d’urbanisme han d’informar amb caràcter preceptiu els plans derivats, l’aprovació definitiva dels quals està atribuïda als Ajuntaments, d’acord amb l’art. 81.1 del TRLUC.
Aquest informe s’ha d’emetre i comunicar en el termini de 2 mesos, transcorreguts el quals s’entén que és favorable.
Tenen caràcter vinculant les prescripcions d’aquests informes que facin referència a qüestions d’interès supramunicipal i de legalitat previstes als apartats 3 i 4 de l’art. 87 del TRLUC, que són les següents:
En funció del resultat de la informació pública realitzada, és possible que l’acord d’aprovació subsegüent pugui tenir modificacions substancials, bé incorporades d'ofici o bé per l'estimació d'al·legacions formulades en el decurs de la primera informació pública o d'informes sectorials.
També la normativa vigent preveu que l’òrgan competent per a l’aprovació definitiva el suspengui fins que s’incorporin determinades previsions.
En aquests casos, quan les modificacions tinguin caràcter substancial, caldrà sotmetre l’expedient a una nova informació pública. Aquests supòsits són els següents:
En el cas de planejament urbanístic general,
L'adopció de nous criteris respecte l'estructura general o al model d'ordenació del territori.
L'adopció de nous criteris respecte la classificació del sòl.
En el cas de planejament urbanístic derivat, els que donin lloc a un model d'ordenació diferent respecte a l'emplaçament dins l'àmbit de les zones i sistemes urbanístics.
No es consideren però canvis substancials els canvis en la classificació del sòl, en les previsions sobre sistemes urbanístics generals, en les qualificacions urbanístiques o en altres determinacions dels plans urbanístics o altres alteracions que no tinguin caràcter general.
Això no obstant aquests canvis no substancials s’han de fer constar expressament en l'acord d'aprovació.
S’ha de sotmetre a informació pública l’expedient complet, però les característiques d’aquest expedient complet s’han anat incrementant per garantir una major informació.
Així en aplicació del que preveuen els arts. 11.3 del
TRLS, 8.5. del
TRLUC i 17 i 23 del
RLUC l’instrument de planejament sotmès a informació pública ha de contenir un resum executiu.
Aquest resum inclourà la delimitació, contingut i informació gràfica de l’expedient i, com fins ara, el termini i àmbit de la suspensió de llicències i procediments d’ordenació o execució urbanística als quals afecta.
A més l’art. 70.ter. de la LRBRL, modificat per la LS (actualment la D.A. 9ª. del TRLS) i l’art 99.1 del TRLUC obliga les modificacions puntuals dels instruments de planejament a incrementar l’edificabilitat, la densitat o la modifixació dels usos, s’hi incorporin les dades de tots els propietaris o titulars de drets reals sobre les finques afectades, referents als darrers 5 anys, i que constin al Registre de la Propietat, i si s’escau la Mercantil, i en defecte d’aquests al Cadastre.
En tots els documents que integren el Pla urbanístic s’ha d’estendre la diligència en la qual es faci constar que són els documents aprovats inicialment o que han estat objecte d’acord de denegació de llur aprovació, si és el cas, d’acord amb l’article 113 del
RLUC.
Ja s’ha tractat als 1.6. com s’integra la participació ciutadana i l’avaluació ambiental en la tramitació dels plans.
De conformitat amb el que preveu l’art. 92 del TRLUC, l’òrgan competent per a l’aprovació definitiva pot adoptar la resolució escaient, entre les següents:
L'aprovació pura i simple del planejament, o bé amb prescripcions de caràcter puntual que no exigeixin un nou tràmit d'informació pública.
La suspensió total o parcial del tràmit d'aprovació del planejament, per raó de deficiències esmenables.
La denegació motivada de l'aprovació del planejament, per raó de vicis o defectes no esmenables.
El retorn de l'expedient, si no és complet o hi manca algun tràmit.
Com s’ha esmentat a l’apartat 1.7. els instruments de planejament s’han de publicar i s’han d’integrar al RPUC, que ha de garantir l’accés a la memòria, les normes urbanístiques i els plànols d’ordenació.
Per aquesta raó els Ens Locals han de trametre a l’Administració de la Generalitat la informació referent als plans que tramiten, tant en els supòsits que siguin competents per a la seva aprovació definitiva, a efectes de comunicació, com quan sigui la Generalitat la competent per a l’aprovació definitiva d’acord amb el que preveu l’Ordre PTO/343/2005, de 27 de juliol, que regula la forma en què s’ha d’enviar aquesta documentació perquè es pugui integrar sense problemes al RPUC.
En el cas que es tramitin simultàniament diverses figures de planejament, o d’aquestes amb instruments de gestió, cadascuna s’ha de configurar en expedients separats i els de rang inferior no seran executius fins que no s’aprovi la figura de planejament de rang superior (art. 85.9 TRLUC).
L’art. 117 del
RLUC considera que són modificacions dels plans la introducció de qualsevol tipus de canvis en les seves determinacions, inclosos els canvis en la classificació del sòl i els sistemes generals, sempre que no comportin la seva revisió, que es defineix en l’art. 116 de la mateixa norma com l’adopció de nous criteris respecte a l’estructura general i orgànica o el model d’ordenació o de classificació de sòl preestablertes.
La modificació puntual dels instruments de planejament es tramitarà de la mateixa forma que la seva aprovació, tot i que la documentació i determinacions s’haurà d’ajustar a la naturalesa de la modificació, tal com preveuen els arts. 96, 97, 99 i 100 del TRLUC i 117 i 118 del RLUC, i a les modificacions que suposin augments de densitat, d’aprofitament, de transformacions d’usos, de dotacions, etc.
A més les modificacions que tinguin per objecte l’alteració dels sistemes d’espais lliures, zones verdes i equipaments esportius o comportin un increment de sostre edificable o densitat, s’hauran d’ajustar al que preveuen els arts. 98 a 100 del TRLUC.
Amb caràcer general, i sense perjudici de les peculiaritats exigibles a la tramitació de cada modificació específica, l’expedient haurà de contenir les determinacions adequades i:
Justificar la conveniència de la modificació i de les noves determinacions que s’introdueixen.
Identificar i descriure, en la documentació escrita i gràfica, les determinacions i les normes urbanístiques objecte de modificació.
Establir, mitjançant les normes urbanístiques i els plànols d’ordenació corresponents, les determinacions que s’introdueixen amb la modificació i que substitueixen els precedents.
Justificar el compliment, si és el cas, de l’increment de les reserves de sòl per a espais lliures públics i equipaments públics de l’art. 100, apartats 1 a 3, del
TRLUC.
Incorporar l’informe ambiental corresponent (DIA, AAE o IA) d ’acord amb el que s’ha esmentat a l’apartat 1.6.
Incorporar l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada en els casos en què sigui preceptiu, d’acord amb el Decret 344/2006.
Amb caràcter general els POUM tenen vigència indefinida i poden ser susceptibles de modificacions puntuals. Tanmateix quan es considera que es tracta d’una revisió del planejament quan es pretén adoptar nous criteris respecte de l’estructura general i orgànica del territori, o de la classificació del sòl, motivada per l’elecció d’un model territorial diferent o l’aparició de circumstàncies sobrevingudes de caràcter demogràfic o econòmic que incideixin substancialment sobre l’ordenació.
També procedeix la revisió quan s’ha produït un esgotament de la capacitat del Pla. En la resta de supòsits l’alteració de les determinacions del Pla es considerarà com modificació del mateix, encara que comporti canvis aïllats en la classificació o qualificació del sòl.
L’art. 95 del TRLUC estableix que els POUMS es poden revisar:
Tanmateix, també es poden revisar:
Quan una Administració Pública sol·licita l’execució d’unes obres que són disconformes amb el planejament i el Govern decideixi, atesa la urgència i l’interès públic excepcional la seva realització immediata. En aquest cas el Govern de la Generalitat ordena l’inici del procediment de revisió del planejament afectat (art. 190.2 del
TRLUC) si és una actuació de la seva competència.
Cal seguir la mateixa tramitació, però amb la intervenció del Consejo de Ministros, quan l’actuació és competència de l’Estat (da 10ª. del
TRLS).
Per raons justificades d’interès públic (art. 63 del
TRLUC).
Per complementar els POUMS si el conseller de Política Territorial aprecia la conveniència o necessitat de fer-ho, escoltat l’Ajuntament i previ informe de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya (art. 62.3 del
TRLUC).
Quan es pretenguin adoptar nous criteris respecte a l’estructura general i orgànica del territori o el model d’ordenació o de classificació del sòl establert (art. 95.5
TRLUC).
Quan es pretengui modificar la classificació de sòl no urbanitzable, que per ella mateixa o conjuntament amb les modificacions aprovades els 3 anys anteriors suposi un increment del 20% del sòl classificat com a sòl urbà i urbanitzable, sempre que en aquest darrer cas disposi de les obres d’urbanització executades. Aquest supòsit no serà d’aplicació quan es tracti d’adaptar el planejament als PDU per a la delimitació i ordenació d’àrees residencials estratègiques.
La competència per iniciar la revisió el planejament és:
De l’Ajuntament, quan està prevista al Pla.
De l’Ajuntament, prèvia autorització del conseller de Política Territorial i Obres Públiques i amb l’informe de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya. Aquesta autorització s’entén atorgada transcorreguts 3 mesos sense que s’hagi notificat la resolució corresponent (art. 95.3 de
TRLUC).
Del conseller de Política Territorial i Obres Públiques i amb l’informe de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya i l’audiència de l’Ajuntament, d’ofici o a instància de les entitats urbanístiques especials o dels departaments interessats.
Del Govern de la Generalitat o del Consejo de Ministros en els supòsits de la DA 10ª. del
TRLS.
Del Govern de la Generalitat d’ofici o a iniciativa del conseller de Política Territorial o d’un altre membre del Govern, previ informe de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya i havent escoltat l’Ajuntament afectat, en els supòsits previstos als arts. 62.3 i 63 del
TRLUC.