Sou aquí: inici » Bloc V. Conservació i rehabilitació d’edificis » 3. La declaració de ruïna d'immobles » 3.3. Procediment per a la declaració de ruïna d'immobles » 3.3.1. El procediment ordinari

3.3.1. El procediment ordinari

En conformitat amb el que disposen els articles 259 i següents del RLUC, aquest procediment exigeix la instrucció d’un expedient administratiu de caràcter contradictori, és a dir, amb la intervenció de les parts interessades, en el qual s’ha de dictar i notificar la resolució dins dels sis mesos següents al seu inici 1), que es caracteritza per les notes següents:

Inici del procediment

El procediment es pot iniciar, o be d’ofici, per acord de l’òrgan competent adoptat com a conseqüència de l’informe emès pels serveis tècnics municipals, a conseqüència d’una petició raonada d’un altre òrgan o en virtut de denúncia de tercers, o bé a instància de la part interessada. A aquests efectes, per expressa determinació de l’article 259.2 del RLUC, es consideren interessats els propietaris, els titulars de drets reals sobre l’immoble, els arrendataris i altres ocupants, i les persones físiques o jurídiques que al•leguin l’existència de dany o perill en els seus béns, drets o interessos legítims, com poden ser els propietaris i arrendataris de les finques limítrofes, quan aquestes estiguin unides per elements comuns o parets mitgeres amb la finca afectada, així com qualsevol persona, natural o jurídica que al•legui dany o perill de danys propis derivats de la situació de la construcció.

En el cas que l’inici del procediment tingui lloc a instància de part interessada, aquesta ha al•legar els motius en els quals basa l’estat de ruïna i identificar, tant l’immoble afectat com els seus propietaris i resta de possibles titulars de drets reals sobre aquest, acompanyant la seva sol•licitud de una relació dels seus arrendataris i ocupants i d’un certificat expedit per facultatiu competent en el qual es descrigui el seu estat físic de l’immoble i s’acreditin les causes objectives d’instar la declaració de l’estat ruïnós i si, en el moment de la sol•licitud, l’edifici reuneix les condicions de seguretat i habitabilitat suficients per a seguir permetent la seva ocupació durant la substanciació del procediment. En el cas que la ruïna al•legada sigui la econòmica, també s’haurà d’acompanyar a aquesta documentació la valoració de les obres a realitzar i del cost de construcció de nova planta d’un edifici de similars característiques, en els termes ja analitzats.

Com aquest expedient té per objecte la constatació d’una realitat i, per finalitat, acabar amb els efectes perniciosos que se’n derivin, mitjançant la demolició total o parcial de l’edifici, per aquesta constatació és requisit indispensable la prèvia inspecció de l’immoble pels serveis tècnics i l’emissió dels informes corresponents per part d’aquests2), és la possibilitat prevista pel seu article 114.10 de que el propietari pugui resoldre els arrendaments, prèvia indemnització als arrendataris3).

En relació amb aquesta última qüestió, quan la ruïna afecta a immobles urbans arrendats d’acord a la LAU de 1964, s’ha plantejat alguna vegada la qüestió de si l’Ajuntament, tenint en compte el que disposava l’article 81.5 i concordants d’aquesta Llei, havia d’exigir prèviament al peticionari de la declaració de ruïna la corresponent autorització governativa d’enderroc que aquesta norma regula, doncs al constituir la ruïna un dels supòsits d’excepció a la pròrroga forçosa del contracte, l’esmentat precepte estableix el següent:

…en los casos en que edificaciones destinadas a viviendas o locales de negocio cuenten con más de 100 años de antigüedad, cuyo grado de vetustez, deficiente estado de edificación y evidentes razones higiénicas y sociales hagan necesaria su renovación, el Gobernador Civil —actualmente Subdelegado del Gobierno— a solicitud del propietario, con audiencia de los inquilinos y arrendatarios, y habida cuenta además de lo dispuesto en el número 2 del artículo 79, concederá o denegará la autorización para demoler. Caso de concederla, serán de aplicación las normas de esta sección para el derecho de retorno, …

Especialment en CCAA en les que, com succeeix a Catalunya, disposen de legislació pròpia – articles 77.3 i 79 del ROAS – que requereix que en la tramitació de les llicències es doni compliment a l’establert, tant per la legislació urbanística, com per la normativa sectorial aplicable.

Aquesta qüestió, encara que únicament s’ha plantejat a nivell de Tribunal Superior de Justícia, va ser resolta en una sentència de 13 de març de 2001 pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en els termes següents:

…se deduce que la autorización gubernativa circunscribe su eficacia al ámbito de las relaciones privadas que unen al arrendador y al arrendatario… En modo alguno se puede configurar como un requisito a exigir por el Ayuntamiento al solicitante de la licencia de derribo, primero, y de obras, después, ni puede considerarse que esta autorización gubernativa se encuentre incluida en la normativa de carácter sectorial… pues como se ha expuesto despliega sus efectos en el ámbito exclusivamente privado. La Administración municipal no puede convertirse en fiscalizadora de las relaciones privadas que atañen al solicitante de la licencia, con carácter previo a su otorgamiento…


3.3 | 3.3.2 >>

1) Tal i com s’estableix expressament a l’article 260.4 del RLUC, aquest termini es compta des de la data de l’acord d’inici de l’expedient, en els procediments iniciats d’ofici, o des de la data en que la sol•licitud d’inici té entrada en el Registre competent, en el cas de procediments iniciats a instància de persona interessada, i el seu transcurs sense resoldre i notificar la resolució dóna lloc a la caducitat del procediment en el primer cas, o a que es tingui per denegada la sol•licitud per silenci, en el segon, sense perjudici que persisteixi l’obligació de l’Administració de resoldre de forma expressa.
2) La STS de l’1 d’abril de 1996 (Ar. 5470) atorga certa preferència als informes emesos per tècnics municipals, per considerar que, en principi i a excepció de prova en contrari, gaudeixen d’una certa imparcialitat – no d’una presumpció iuris tantum – així com els emesos per perits insaculats en el procés judicial on es discuteixi la ruïna, que encara que gaudeixen de major força, per haver sigut designats amb les garanties processals de contradicció, objectivitat i possibilitat de la seva recusació, especialment tenint en compte la possibilitat de les parts d’addicionar extrems a la prova proposada per la contrària i sol•licitar aclariments en l’acte de rendició de l’informe. Per altra banda, donat el Principi processal de lliure apreciació de la prova per part del Tribunal d’acord a les regles de sana crítica, s’haurà d’estar en cada cas al resultat del procés, prevalent entre diversos informes, en igualtat de condicions i garanties formals, els més justificats o aquells en els quals el nombre d’informes coincidents sigui major que el del discrepant. D’ací que quan l’inici del procediment derivi d’una denuncia o tingui lloc a instància de part interessada, sigui necessari que, una vegada presentada la petició o la denúncia, l’Administració acordi la realització de d’actuacions prèvies consistents en l’emissió d’un informe per part dels serveis tècnics, en atenció al seu contingut, decidir si s’inicia el procediment, en el cas de la denuncia, o si s’arxiven les actuacions, en el cas de la sol•licitud. L’inici d’aquest procediment, segons les circumstàncies concurrents, pot comportat l’adopció de mesures cautelars de caràcter provisionals – apuntalaments, senyalitzacions de seguretat, etc. – que es podran adoptar també, quan es consideri necessari, en qualsevol altre moment del procediment. === Tramitació del procediment === Una vegada iniciat el procediment i realitzades les actuacions prèvies corresponents, s’ha de donar audiència prèvia als interessats que no hagin iniciat el procediment, posant-los de manifest les actuacions i donant-los trasllat literal de l’informe o informes tècnics en els quals es basi, a fi que en un termini no inferior a 10 dies ni superior a un mes, a efectes que aquests puguin presentar per escrit les seves eventuals al•legacions i aportació els documents i justificacions que tinguin per convenient en defensa dels seus drets o interessos. Paral•lelament, s’ha de remetre l’expedient al Departament competent de l’Administració autonòmica quan es tracti de béns catalogats o declarats béns culturals, o en procés de catalogació o declaració, a fi que emeti dins d’aquest mateix termini, l’informe exigit per l’article 198. Del TRLUC. Transcorregut l’esmentat termini d’audiència i informe, els serveis tècnics municipals tornaran a inspeccionar l’edifici i emetran l’informe corresponent, que contindrà, necessàriament, una proposta dirigida a l’òrgan competent, de la resolució del procediment que al seu judici procedeixi. === Resolució del procediment i efectes de la resolució === Instruït el procediment en els termes exposats, s’ha de procedir a la seva resolució per l’òrgan competent i, dins del termini màxim ja indicat, a la seva notificació als interessats, es a dir i per imperatiu del que disposa l’article 261.4 del RLUC, als propietaris, ocupants i titulars de qualsevol dret real sobre l’immoble, així com a quantes persones interessades hagin comparegut com a part en el procediment.. Aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa i que, en conseqüència, es susceptible de recurs potestatiu de reposició i d’impugnació davant la Jurisdicció del Contenciós Administratiu, podrà ser desestimatòria de l’existència d’estat ruïnós, en el qual cas podrà ordenar, quan procedeixi, l’execució de les obres necessàries per mantenir la seguretat, la salubritat i les condicions objectives d’habitabilitat o de funcionalitat de l’immoble, o podrà ser declaratòria de tal estat, en el qual cas, tal i com estableix l’article 261 del RLUC, haurà de declarar l’estat ruïnós, total o parcial, de l’immoble en els termes següents:
  1. Si no es tracta d’un edifici o construcció fora d’ordenació ni d’un bé catalogat, en procés de catalogació o declarat com a bé cultural, la declaració d’estat ruïnós permet al propietari optar per la seva rehabilitació o el seu enderrocament. A tal fi, la resolució municipal ha de indicar tal circumstància, establint el termini de que disposa el propietari per a sol•licitar la llicència urbanística corresponent per a portar a terme una o altra solució, i ordenant l’execució de les obres i mesures pertinents per, entre tant, mantenir la seguretat, la salubritat i les condicions mínimes d’habitabilitat de l’immoble, així com les necessàries per evitar eventuals danys a persones i béns, amb indicació d’uns terminis per iniciar-les i executar-les, i amb l’advertiment exprés, que en cas d’incompliment es procedirà a la seva execució subsidiària a càrrec de la persona interessada.Quan la declaració sigui de ruïna parcial, a més de les obres i mesures anteriors, la resolució haurà d’ordenar també l’execució de les obres de rehabilitació, conservació i altres mesures pertinents per mantenir la seguretat, salubritat i condicions mínimes d’habitabilitat de la part de l’immoble no afectada.
  2. Si es tracta d’un edifici fora d’ordenació tal declaració comportarà, conforme al que disposa l’article 262 del RLUC, l’obligació del propietari de procedir al seu enderrocament, sense cap possibilitat de rehabilitació, pel que la resolució que es dicti ha d’establir el termini de que aquest disposa per sol•licitar la llicència urbanística corresponent, ordenant també, com en el supòsit anterior, l’execució d’obres i altres mesures pertinents per tal de mantenir la seguretat, la salubritat i les condicions mínimes d’habitabilitat de l’immoble, així com les necessàries per evitar eventuals danys a persones i béns, amb indicació d’uns terminis per iniciar-les i executar-les, i amb l’advertiment exprés, que en cas d’incompliment es procedirà a la seva execució subsidiària a càrrec de la persona interessada.
  3. Si es tracta d’un bé catalogat, en procés de catalogació o declarat com a bé cultural, la resolució haurà de determinar els efectes de la declaració de l’estat ruïnós, es a dir, l’obligació d’enderrocar o de rehabilitar, i el seu abast total o parcial, en els termes indicats a l’informe, entenem que vinculant, de l’Administració autonòmica, amb les determinacions que, segons el supòsit, corresponguin, d’acord amb el que hem indicat en el apartat a anterior, sense perjudici de l’obligació dels propietaris d’adoptar les mesures urgents i imprescindibles per mantenir el bé en condicions de seguretat, doncs tal i com de forma expressa estableix l’article 262.3, la declaració de l’estat ruïnós, ni en aquest ni en els altres supòsits, no eximeix a les persones propietàries de les responsabilitats de tot ordre, civils, administratives i penals, que els puguin ser exigides respecte dels deures de conservació que els corresponen
=== Possibilitat d’execució forçosa de la resolució === Les resolucions que es dictin en aquest procediments son susceptibles, en cas d’incompliment, d’execució forçosa i, més concretament, per disposició expressa de l’article 198.3 in fine del TRLUC, d’execució subsidiària per part de l’Administració a càrrec dels propietaris, pel que, a l’igual que en el cas de les ordres d’execució, requerirà que l’entrada en els domicilis sigui autoritzada pels seus ocupants o, en el seu defecte, per autorització judicial. Això no exclou, en la meva opinió, la possibilitat d’imposar multes coercitives en els termes i amb l’abast ja comentat respecte de les ordres d’execució, quan l’ inexistència de raons de seguretat o de salubritat no facin urgent l’actuació derivada de la resolució del procediment. === Altres efectes de la declaració de l’estat ruïnós === La declaració de ruïna de l’immoble, segons l’article 28 de la LAU de 1994, produeix, a més, l’extinció dels arrendaments. No obstant, pel arrendaments subjectes a la LAU de 1964, llevat dels supòsits de ruïna imminent, en els que, segons el seu article 118, es produeix l’extinció d’aquests contractes, en els altres supòsits de ruïna ordinària el que es produeix, com ha assenyalat el Tribunal Suprem((STS de 6 de maig de 1997 (Ar. 4310).
3) La STS de 25 de gener de 1999 (Ar. 354) clarifica que el propietari no té imposat un deure de reallotjament dels inquilins i que aquestes qüestions són merament civils.