Aquest procediment té lloc quan es donen circumstàncies d’existència d’urgència i perill que aconsellen la seva immediata demolició, davant la imminència de caiguda natural de l’edifici¹⁾, exigint, per tant, la concurrència d’aquest únic requisit, doncs el deteriorament físic de l’immoble és la causa del perill d’imminent caiguda²⁾, sense que sigui indispensable que concorri també un supòsit de ruïna dels denominats ordinaris, encara que, sovint, la ruïna imminent es presenta mentre s’està tramitant un procediment de ruïna ordinària³⁾, tot i que també pot succeir el contrari, que sol•licitada per un tercer la ruïna imminent, dels informes tècnics que segueixen a la inspecció de l’immoble es desprengui únicament la concurrència d’un supòsit de ruïna ordinària, el que obliga a seguir la tramitació exigida per l’Ordenament Urbanístic per aquesta última.

En aquest cas és quan podem parlar d’una ruïna imminent que, per les seves característiques, ens autoritza, segons l’article 198.1 del TRLUC i 263.3 del RLUC, a prescindir del tràmit d’audiència⁴⁾, però no de la necessitat d’obtenir la prèvia autorització judicial d’entrada en els domicilis per procedir al desallotjament, quan els seus ocupants no prestin el seu consentiment, aspecte en relació amb el qual ens hi remetem al respecte amb motiu de l’execució subsidiària del contingut de les ordres d’execució.

En aquest supòsit es redueix l’expedient a la inspecció i informe ⁵⁾ i a la decisió immediata – l’article 263.3 del RLUC es refereix a un termini de 72 hores des de l’emissió de l’informe – adoptada per l’Ajuntament o per l’Alcalde ⁶⁾, que adoptarà tal decisió sota la seva pròpia responsabilitat, determinant el que procedeixi respecte de l’habitabilitat de l’immoble i desallotjament dels seus ocupants, així com respecte de l’adopció de les mesures cautelars de protecció que com el seu enderrocament total o parcial ⁷⁾, els apuntalaments, el tancat, la desviació del trànsit rodat, l’assistència dels bombers o altres anàlegs, resultin indispensables per garantir la seguretat de persones i béns fins que no es resolgui l’expedient, incloses la realització de determinades obres cautelars⁸⁾ necessàries per garantir la seguretat fins que es procedeixi al seu enderrocament definitiu.

Ara bé, en el cas de ruïna imminent parcial, s’haurà de seguir respecte de la part restant, el procediment ordinari⁹⁾, enderrocant-se únicament la part afectada per ruïna imminent, quan sigui arquitectònicament independent ¹⁰⁾, amb independència que es tracti o no d’unitat predial, la qual cosa és indiferent en aquests tipus de ruïna¹¹⁾.

Quan l’informe tècnic expressi la possibilitat de continuar ocupant l’immoble, prèvia adopció de mesures d’apuntalament o atermenament pertinents, la resolució es limitarà a ordenar l’adopció d’aquestes mesures, prosseguint-ne l’expedient pel procediment ordinari, en constatar-ne la inexistència de perill imminent, sense perjudici de la necessitat d’arbitrar un règim de visites d’inspecció, d’acord amb la periodicitat que es determini en l’informe tècnic, per si varien les circumstàncies o n’apareixen de noves que aconsellin una solució diferent.

Determinada per resolució de l’òrgan competent la situació de ruïna imminent, s’ha de mantenir la vigilància mitjançant un règim de visites d’inspecció, fins el desallotjament total de l’immoble, i es produeix l’extinció automàtica dels arrendaments, en conformitat amb el que disposen els articles 1182 i 1568 del CC, 118 de l LAU de 1964 i 28 de la LAU de 1994, i s’haurà de procedir al seu enderrocament pel propietari o, mitjançant execució subsidiària, per l’Ajuntament, que quan afecti a un bé pertanyent catalogat, en procés de catalogació o declarat bé cultural requerirà l’autorització prèvia de l’Administració autonòmica¹²⁾.

Per portar a terme l’enderrocament o les altres actuacions que calgui executar com a conseqüència de la declaració de l’estat ruïnós, l’article 262.2 del RLUC exigeix la prèvia obtenció de la corresponent llicència urbanística per part del propietari, doncs, com han assenyalat reiteradament els Tribunals¹³⁾, una cosa és l’expedient de declaració de ruïna, l’objecte del qual és declarar oficialment una situació física d’un immoble, i una altra l’efectiva realització dels actes de demolició de l’esmentat immoble.

En relació amb l’execució subsidiària, el Tribunal Suprem¹⁴⁾ ha admès la possibilitat que en la mateixa resolució en la qual es declari la ruïna imminent s’adjudiqui també a una empresa la realització dels treballs d’enderrocament, basant-se en les mateixes raons d’urgència que varen determinar la declaració de ruïna imminent, sense prèviament atorgar al propietari la possibilitat de fer-ho directament, solució jurisprudencial que no té recolzament en cap base legal, ja que en conformitat amb la LRJPAC, només la passivitat de l’obligat a executar la resolució municipal habilita a l’Ajuntament per a procedir a l’execució subsidiària, excepte que tal demolició s’efectuï com a mesura cautelar, doncs del contrari la jurisprudència del Tribunal Suprem sempre ha semblat exigir el previ incompliment de l’obligat com pressupost necessari¹⁵⁾.

També és important tenir en compte que en els supòsits d’execució subsidiària per raons de ruïna imminent, l’Administració pot procedir a la contractació negociada sense publicitat de les obres, a què es refereix l’article 170.e) del TRLCSP, sense necessitat de licitació, per raons d’urgència. Fins i tot, en els casos més greus, podrà acudir a la tramitació del contracte per via d’emergència a què es refereix l’article 113 del TRLCSP, repercutint les despeses d’enderrocament i altres necessàries al propietari.

En relació amb aquesta qüestió l’article 263.6 del RLUC estableix que les despeses i indemnitzacions que, si s'escau, satisfaci l’Ajuntament per l’adopció de les mesures de protecció adoptades, són a càrrec del propietari de l’immoble, amb la possibilitat que l’Administració pugui exigir el seu pagament forçós per via de constrenyiment, però sense indicar l’abast d’aquests conceptes, la qual cosa és especialment greu si tenim en compte que segons alguns pronunciaments judicials¹⁶⁾, no són a càrrec del propietari les despeses derivades del desallotjament forçós, com el dipòsit de mobles i l’allotjament provisional dels desallotjats, en considerar que aquestes despeses corresponen a aquests, sense perjudici que, de considerar responsable de la ruïna al propietari per incompliment dels seus deures de conservació, els ocupants puguin fer valer els seus possibles drets davant la jurisdicció civil¹⁷⁾.

El que sí que és important recordar és que la demora en l’execució de l’enderrocament pot ocasionar seriosos problemes a l’Administració en ordre a la validesa de la resolució adoptada, doncs és nombrosa la jurisprudència del Tribunal Suprem ¹⁸⁾ que fa descansar les seves decisions d’absència d’autèntica ruïna imminent en el fet que, declarada aquesta, l’edifici no es va enderrocar malgrat el temps transcorregut des de que es va decretar la ruïna fins que es va procedir a l’enderrocament. No obstant això, també alguns Tribunals Superiors¹⁹⁾, basant-se en pronunciaments del Tribunal Suprem²⁰⁾, han assenyalat que si l’edifici no es desploma, això no implica que no fos previsible la seva caiguda.

En aquest cas, el que sí que és una constant en la Jurisprudència²¹⁾, a diferència dels supòsits de ruïna ordinària²²⁾, és la denegació de la mesura cautelar en el procés contenciós administratiu de la suspensió provisional de la executivitat de la declaració de ruïna, per considerar que la seguretat de les persones és un interès absolutament rellevant i prevalent davant qualsevol altre interès.

<< 3.3.1 | << 3.3 | Unitat 4>>