1. El dret dels propietaris és proporcional a la superfície de les finques aportades. Aquest criteri es pot variar per acord unànime dels propietaris.
2. Les finques resultants es valoren:
   • Acord unànime dels propietaris, amb criteris objectius i tenint en compte les regles de ponderació de l'aprofitament urbanístic.
   • Criteris fixats per la normativa del sòl i de valoracions:
3. Les parcel·les resultants han d'estar el més properes possible a les finques originals.
4. L'escassa entitat dels drets a adjudicar a un propietari pot determinar:
   • Indemnització en metàl·lic (sempre que no s'arribi al 15 % de la parcel·la mínima edificable).
   • Adjudicació de parcel·les en proindivís.
5. S'han d'indemnitzar als seus propietaris les plantacions, obres, edificacions, instal·lacions i millores que no es puguin conservar.
6. Les parcel·les a adjudicar han de reunir els requisits de configuració i de superfície definits pel planejament. L'excepció és quan hi ha la possibilitat d'agrupar la finca amb una altra que s'hi confronti, externa a l'àmbit.
7. S'ha de tenir en compte el valor diferencial de les parcel·les destinades a habitatge de protecció pública amb els de renda lliure.
8. Possibilitat d'adjudicació de pisos i locals en d'edificacions existents conforme al planejament, en règim de propietat horitzontal (desenvolupat a l'art. 143 TRLUC).
9. Els béns de domini públic obtinguts per expropiació aïllada i avançada per a l'adquisició de sistemes, i els adquirits per qualsevol títol onerós o cessió gratuïta en actuacions no urbanístiques, participen en el repartiment de càrregues i beneficis. També hi participen les superfícies de domini públic per la determinació de la legislació sectorial en els mateixos casos (expropiació, adquisició onerosa, cessió no urbanística) si experimenten variació en el planejament que s'executa, compatibilitzant el manteniment de l'afectació al domini públic sectorial amb l'establiment d'usos urbanístics mitjançant la qualificació de zones o sistemes.
10. Els béns de domini públic adquirits gratuïtament en actuacions urbanístiques no atorguen aprofitament i, per tant, no participen en el repartiment de càrregues i beneficis. No obstant, si la seva superfície supera la que determini el Pla de cessió obligatòria i gratuïta destinada a domini públic, l'excés participa de la reparcel·lació.
11. Béns susceptibles d'exclusió en la reparcel·lació (Art. 134.2 RLUC):
    • Les edificacions i instal·lacions preexistents compatibles amb les determinacions del Pla d'ordenació que sigui objecte d'execució poden ser justificadament excloses del sistema de repartiment i de la comunitat de reparcel·lació sense necessitat d'alterar la delimitació de la unitat reparcel·lable, sempre que es demostri una desproporció substancial respecte dels beneficis i de les càrregues del conjunt de l'actuació. El sòl que s'exclogui ha de ser l'indispensable en relació amb les previsions del pla sobre parcel·les mínimes o en relació amb la funcionalitat de les edificacions que es mantenen, i no ha de donar lloc a l'enriquiment injust del propietari.
    • També es poden excloure els béns de domini públic destinats a vies pecuàries, canals, carreteres i altres, que o bé no experimentin variació pel planejament que calgui executar o bé que la variació comporti una substitució del seu emplaçament inicial per un altre.
12. Inscripció directa: art. 30.2 Real Decret 1093/1997:
    • Inscripció directa en el registre de la propietat: terrenys de cessions obligatòries quan els promotors inicials incompleixen l'obligació de cedir terrenys delimitats pel planejament per regularitzar o legalitzar parcel·lacions existents, i sense ser necessari el seu consentiment.

<< 2.3.2 | 2.3 | 2.3.4 >>